Valoració personal

En la meva opinió, el tema 1 era una mica avorrit ja que és el tema de fonètica i tot és teoria, tampoc m'agrada gaire ja que a tots els libres on hi veig fonètica, la treballen des d'un punt de vista català occidental.
Sobre el tema 3 tot són elogis, això del lèxic és molt enriquidor, a la vegada que, per saber d'on venen les frases fetes ens hem de remuntar a temps passats .

Vocabulari

Aquest és el vocabulari que m'ha suposat problemes:

• ostentació: pompa
• recòndits: amagats
• magna: gegant
• trencar el color: emmorenir
• ex cathedra: veritats relatives a la fe
• ex abrupto: de manera bruta
• desiderata: allò desitjat
• aurea mediocritas: fer les coses amb mesura
• in extremis: a última hora
• facta, non verba: fets, no paraules
• in media res: enmig de l'assumpte
• in mente: intenció
• modus vivendi: manera de guanyar-se la vida
• non plus ultra: no més allà
• quorum: presència mínima
• sic: així
• vox populi: veu del poble
• inter nos: entre confiança

Activitats Tema 3

1.-Assenyala el lexema i els morfemes derivatius de cada un dels mots següents:

Caga, gran, pols, mag, terra, flama, costa, joga, pedr, peix, crid

5.- Defineix els mots següents i indica el significat de cada prefix

• Pseudocristià: fals cristià (fals)
• Postguerra: després de la guerra (després)
• Conviure: viure conjuntament (conjuntament)
• Prejudici: judici a priori (abans)
• Exportar: vendre a l’estranger (fora)
• Sobrealimentació: Alimentació en excés (en excés)
• Antihigiènic: No higiènic (contrari)
• Desfullar: treure les fulles (oposició)
• Arximilionari: milionari en abundància (superioritat)
• Redreçar: encaminar (repetició)
• Pressentir: tenir una impressió que ha de ocórrer (abans)
• Sobrenatural: Està per damunt del natural (damunt)

8.- Omple els buits de les frases següents amb el verb que correspongui. Apostrofa quan calgui

Nomenar/anomenar

• l’anomenis
• nomenà

Senyalar/assenyalar

• assenyalaren
• senyal

àguaitar/aguaitar

• aguaita
• guaita

bastar/abastar

• abasta
• bastarà

creuar/encreuar

• encreuà
• creuaren

12.- Còpia i completa aquestes graelles

(fruit; arbre; conjunt):

• Ametlla; ametller; ametllerar
• Codony; codonyer; codonyar
• Mongeta; mongetera; mongetar
• Nou; noguera; noguerar
• Meló; meloner; melonar
• Cirera; cirerer; cirerar
• Carbassa; carbasser; carbassar
• Oliva; oliver; olivar
• Patata; patatera; patatar
• Figa; figuer; figueral

(matèria; ofici; lloc)

• Peix; peixater; peixateria
• Rellotge; rellotger; rellotgeria
• Porta;porter; porteria
• Teula; teuler; teuleria
• Pastís; pastisser; pastisseria
• Carn; carnisser; carnisseria
• Jardí; jardiner; jardineria
• Sabata; sabater; sabateria
• Cafè; cafeter; cafeteria
• Gelat; gelater; gelateria

15.- Forma un nom a partir de cada adjectiu i digues quin valor comparteixen tots els noms resultants

• exactitud
• dignitat
• discreció
• pobresa
• pulcritud
• rectitud
• tranquil·litat
• ignorància
• petitesa
• avidesa
• avarícia
• fredor

17.- Completa aquestes oracions amb un derivat nominal que s’adigui amb cada cas

• joventut, sardinada, carrerany, magnolier
• enyorança, risses, infància
• bastonada, fadrina, consentiment
• dringadissa, cristalleria
• raonable, comunisme
• piuladissa
• xicalla, escampall, menjador, casal

18.- Fixa’t que el sufix –itat pren formes diferents (-etat, -edat, -tat, -dat). Fes noms a partir dels adjectius següents amb el sufix que convingui en cada cas. No oblidis qual calgui la dièresi:

Brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenuïtat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarietat, homogeneïtat, dignitat, lleialtat, simultaneïtat, castedat, vacuïtat, maldat, escassetat, falsedat, perpetuïtat, humilitat, claredat, tenuïtat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat

20.- Fixa’t que el sufix –ió pot aparèixer en contextos diferents. Fes un derivat nominal a partir de cada un dels verbs següents:

• visió, corrupció
• interrupcions, rebuda, detenció
• Possessió, absorció, fusió
• supressió, correcció, divisió
• obsessió, l’absolució

21.- Fes un derivat nominal de cada un dels verbs següents; després destria els derivats regressius dels altres:

Ajuda (regressiu), acabament, renúncia (regressiu), manlleu (regressiu), guany (regressiu), clar (regressiu), abolició, punició, coneixement, manteniment, ensenyament, recomanació, avançament, recordatori, crit (regressiu), abonament, retall (regressiu), esdeveniment, creixement, exhibició, aparició, discòrdia, recat

25.- Escriu un adjectiu derivat de cada un dels mots entre parèntesis i defineix el significar que té:

• esquerrer: maneja millor la mà esquerra que la dreta
• comprensiu: clar, fàcil d’entendre
• banyut: cobert de banyes
• defectuós: dit d’una cosa que posseeix un defecte
• capgròs: té el cap molt gros
• marí: que viu i es desenvolupa en el mar
• menjables: comestibles
• malaltís: propens a la malaltia
• enraonador: que parla molt
• imperceptible: que no es pot percebre
• rondinador: que es manifesta descontent amb allò que se li diu

28.- Completa les frases següents amb derivats que indiquin “tirant a”:

• rogenc
• amarga
• malaltís
• tova
• foscor

32.- Destria, de cada parella, la forma derivada incorrecta. Si cal, consulta el diccionari:

• pol·lució: pol·luir
• col·lisió: col·lidir
• decepció: decebre
• garantia: garantir
• matís: matisar
• terror: aterrir
• reflex: reflectir
• traïció: trair
• clar: aclarir
• improvís: improvisar

33.- Omple cada buit amb una forma verbal sinònima de l’oració entre parèntesis:

• desossa
• moblar
• atemorits
• turmentis
• assaborir
• emmurallaven
• acomiada
• travessa
• aterra

36.- Destria els mots habilitats de les frases següents i digues en cada cad quin canvi han sofert:

• dinar (verb: nom) picasso, miró (nom de persona: obra)
• pretendents (verb: nom) sorprenent (verb: adjectiu) assistents (verb: nom)
• amant (verb: nom) martini (nom de marca: objecte)
• anada (verb: nom) tornada
• intel·ligents (verb: nom) clar (adjectiu: adverbi)
• corrent (verb: nom) variant (verb: nom)
• ase (nom: adjectiu) bleda (nom: adjectiu)
• caient (verb: nom)
• dinar (verb: nom) rostit, sofregit (adjcetiu: nom)

37.- Explica el significat de les formes següents i indica la categoria de cada lexema

• tastaolletes: inconstant
• panxacontent: que cerca la vida fàcil
• buscabregues: que sempre està provocant a la gent
• ventafocs: criada
• escurabutxaques: lladre
• llepafils: escrupolós
• pelacanyes: pobre
• somiatruites: visionari, il·lús
• escanyapobres: usurer
• rebentapisos: lladre de portes

40.- Subratlla les locucions lèxiques i digues si són nominals, adjectivals o adverbials

• cabàs de bolets (nominal), peus de rata (nominal), cames de perdiu (nominal), potes de gat (nominal)
• Tal vegada (adverbial) braç de gitano (adjectiu)
• d’ara endavant (adverbial) estat major (nominal) dreta llei (adverbial)
• a contracor (adverbial)
• cor què vols (adverbial)
• ull de poll (nominal) mil dimonis (adjectival)
• plana major (nominal) sobre la marxa (adjectival)

42.- Completa les frases següents amb aquestes locucions:

• d’avui en vuit
• sobre un llit de roses
• ni de bon tros
• muts i a la gàbia!
• l’any de la Mariacastanya
• partit pres
• a la quinta punyeta
• sobre manera

43.- Relaciona cada frase feta amb el seu significat

• Ser coix del front (no tenir seny)
• Ser de bona dent (ser menjador)
• Ser de màniga ampla (ser tolerant)
• Ser el capità aranya (fer actuar però sense participar)
• Ser fluix de llengua (ser indiscret)
• Ser una boca d’or (Ser eloqüent)
• Ser una sangonera (Ser causa de pèrdua)
• Ser de bona pasta (tenir bon caràcter)
• Ser de poca vida (ser inexpert)
• Ser de morro fort (tenir mal geni)
• Ser de la primera volada (ser poc menjador)
• Ser el cul del Jaumet (ser molt bellugadís)
• Ser un calçasses (deixar-se dominar per la dona)
• Ser un cap calent (exaltat)

45.- Completa les oracions següents amb les frases fetes

• tenir bons costats
• tenir ben apamat
• tenir a la butxaca
• tenir cara d’ovella i urpes de llop
• tenir coll avall
• tenir el cap com un timbal
• tenir estómac
• tenir fogots

46.- Completa les frases fetes amb el verb fer o donar. A continuació busca un sinònim per a cada expressió:

• donar carbassa
• fer una carícia
• donar a llum
• fer curs a
• fer un petó
• fer la guitza
• fer llàstima
• donar una volta
• donar peixet
• donar una abraçada
• donar ales
• fer esses
• donar carpetada
• donar importància

47.- Relaciona cada una de les frases fetes amb el significat

• fer via: avançar
• fer uns ulls com unes taronges: obrir els ulls desmesuradament
• Fer xup-xup: bullir a poc a poc
• Fer upa: alçar una criatura
• fer una queixalada: Picar
• fer una cara nova: pegar
• fer volar coloms: il·lusionar-se en coses inútils
• fer un paperàs: quedar molt bé
• fer un gall: presumir

51.- Indica quin procés de formació de mots segueixen les paraules destacades en aquests titulars

• ràpid (nom): rapidesa (adjectiu)
• negoci (nom) negociacions (nom)
• tard (nom) tardor (nom)

52.-Explica quina crítica fa l’autor sobre els manlleus

Critica la incorporació de mots anglesos a la nostra llengua

2.- Identifica els sons consonàntics que representen les grafies destacades

[s], [ʎ], [ʒ], [ʃ], [r], [k], [ɲ], [ɾ], [z], [ʃ], [s], [ʃ], [ʒ], [γ], [tʒ], [s]

3.- Justifica ortogràficament les grafies vocàliques i consonàntiques destacades

• so[tʒ] abans de vocal
• so [γ] abans de vocal
• so [s] en determinats casos
• so [s] abans de e-so [ʒ] entre vocals
• so [ʃ] entre vocals i després de vocal diferent de i
• so [ʒ] abans de e

4.- Conjuga el present de subjuntiu i l’imperfet de subjuntiu dels verbs fer i criar

• Fer: faci, facis, faci, fem, feu, facin (present de subjuntiu)
• Fer: fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin (imperfet de subjuntiu)
• Criar: criï, criïs, criï, criem, crieu, criïn
• Criar: criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin

5.- Indica si les formes destacades són adverbis, pronoms o determinants

• determinant
• adverbis
• determinants
• pronoms

7.- Digues d’una manera més econòmica el fragment subratllat

Avantpassats

8.- Indica la categoria gramatical dels mots i forma derivats de la categoria gramatical que es demana

Gràcia (substantiu), graciós (adjectiu), graciosament (adverbi)Aigua (substantiu) aquós (adjectiu)Lleuger (adjectiu) lleugerament (adverbi)

10.- Selecciona l’opció de cada apartat que et sembli que s’adiu més al text

• Gènere textual: article d’opinió
• Tipologia textual: expositiva
• Organització textual: Particular-General
• Marcadors textuals: exemples

Activitats Pre-Tema 3

1.-Assenyala el tema del text i digues quin tipus de títol presenta. Quina visió del món et sembla que té l’autor?

Presenta un títol que no reflecteix directament el tema. L'autor té una visió del ´món curiosa, ja ques es pessimista realista i imaginativa a la vegada . Diu que entre la gloria i la vanagloria no hi ha res.

2.-Busca informació sobre el mite de Jonàs i la balena i exposa’l breument.

Jonas anant a profetitzae Nínive, durant la travessa pel mar van tenir una gran tempesta en la ja que els tripulants del vaixell es pensavent que tot aixo de la tempesta era culpa seva el van tirar al mar aixi que lse'l va empassar una ballena i aquesta el va vomitar a una platja on va seguir les ordres de Déu.

3.- Llegeix aquesta ressenya sobre el llibre a què pertany el conte i digues, de manera raonada, si s’adiu amb el relat que has llegit:

Contrasta d'una manera crua les vanalitats i grandeses de la gent.

4.- Indica el gènere i la tipologia textual del text.

Narratiu

5.-Assenyala el tipus de progressió del tema que segueix el text

Progressió de tema constant.
Un mateix tema genera una progressió de temes diferents

6.- Determina els elements narratius del conte.

• Estructura: Enric Sanui fa submarinisme, és empassat per un hidroavió, però Enric creu que l’ha empassat una balena. Al final se'n dona conté de la realitat.
• Temps: Actualment.
• Espai: Al mar
• Personatges: Enric Sanui i la ballena

7.- Digues quin tipus de narrador hi ha en el text.

Narrador omniscient

8.-Explica de manera breu la història que es relata

Enric Sanui és empassat per un hidroavió mentre fa submarinisme, però aquest es pensa erròniament que ha set empassat per una balena

9.- Explica l’evolució dels fets externs (allò que passa) i l’evolució dels sentiments del protagonista (allò que sent, desitja i pensa) al llarg del relat.

Enric Sanui fa submarinisme mentre pensa en el seu propi fracàs a la vida. Pensa en quan era jove que tenia grans fites marcades, però que a la fi ha acabat en una trista companyia d’assegurances.

Aquest nota que es xuclat per un monstre estrany que interpreta que és una balena. De repent la seva vida dóna un gir: S’imagina la fama a que el portaria si aconseguia sortir de la balena pel forat anal amb les amígdales del cetaci. Una satisfacció personal recorre dins seu.

Tot s’acaba ensorrant quan és expulsat a un bosc en flames per la suposada balena que acaba sent un hidroavió. De sobte se sent ridícul caient sobre el foc vestit d’home granota, l’oficinista submarinista.

10.- Fes una descripció completa del protagonista. Quins trets essencials en destacaries?

• Es sent fracassat
• No li troba el sentit a la vida
• no ha aconseguit les metes
• Espera una oportunitat
  

11.- Explica el sentit del títol. Quin sentit tenen el cel i l’infern?

És una antítesi que a la vegada compara la idea de glòria i de fracàs que se’ns mostra al text. Es com la frase de la gloria i la vanagloria.

12.- Localitza el joc de paraules que apareix al final del text i digues quin valor té.

La milmilionesima de segon vol dir que es infim el temps que costa passar de la vida perfecta a una vida penosa i mediocre.

13.- Fes el resum del text.

Enric Sanui el qual està pensant sobre les grans metes que tenia quan era jove mentres fa submarinisme .

De cop i volta és xuclat per un monstre estrany que interpreta que és una balena però en realitat es un hidroavió.

De sobte es sent ridicul d'haver pensat que era una balena el que l'havia xuclat i que es podia fer famos gracies a que sera curios veure a algu surtint de les amigdales de la ballena.

Al final es expulsat sobre un mar de flames.

14.-Fes una valoració crítica de la visió del món que l’autor transmet en el text.

L'autor en el text intenta dir que sempre ens hem d'aixecar per molt que caiguem, que tenim d'intentar aprofitar al maxim les oportunitats i saber que tant les bones coses si no les cuides com les coses dolentes si fas tot el posible per canviarles són efimeres.

Ens intenta dir que res no es per sempre si no volem , si ens esforçem segur que aconseguim canviar el que no volem o continuar el que volem.

Esquema Tema 1

1. Fonologia i fonètica.

Conceptes bàsics.

-La fonologia, és la teoria, la idea, i s’ocupa dels fonemes.
-La fonètica és la pràctica, el dur-ho a terme.

S’ocupa dels sons.

• Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius, els fonemes.

-El fonema es la unitat bàsica, i es defineix com :
Abstracte: unitat “ideal”, que en el moment que es materialitza apareix el so.
Mínima: no es pot descompondre en parts més petites.
Distintiu: formats per trets distintius
Funcional: capacitat de diferenciar significats.
No significativa: per sí mateixa no té significat

• La fonètica:
La fonètica és la pràctica, el dur-ho a terme.
Estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so

Emissor → Articula el so → Fonètica articulatòria
Canal → Transmet el so → Fonètica acústica
Receptor → Percep el so → Fonètica auditiva

En l’àmbit de la parla, el so, és la unitat bàsica.
Un al•lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema.

Depenen de diversos factors:

-Context:
Oclusions : [b] [d] [g] segons qui el precedeix [β] [δ] [G]
Nasals : [m] [n] s’oposen en contextos intervocàlics.
Davant decertes consonants, assimilen el punt d’articulació de la consonantque els segueix.-

-Grups Geogràfics = zona dialectal.
occidentals no neutralitzen en posició àtona, els orientals sí.[λ] com [j] distinció fonemàtica de [b] i [v]

- Característiques:
Individuals → edat, sexe... [r] [s] [λ]

2. Neutralització i els trets suprasegmentals

La Neutralització és la pèrdua de diferenciació de 2 fonemes en un context determinat


- Fonemes oclusius /p/ /b/ /t/ /d/ /k/ /g/ a final de mot perden la diferenciació i apareix la variant sorda
- Reducció de sons vocàlics.

Els trets suprasegmentals són, les pauses, els accents i la entonació.

-pauses: possibiliten la respiració i estructuren

-accents: situen la intensitat amb que pronunciem les síl•labes

-entonació: corbes melòdiques que posen de manifest la intenció del parlant

3. El sistema vocàlic

Sortida lliure per la cavitat bucal Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal

Funció sil·labica :Nucli

- Contactes vocàlics
• Interior d’un mot
• Entre mots consecutius: la elisió, el diftong i el hiat.

4. El sistema consonàntic

- Contactes consonàntics
• Emmudiment: el so es deixa de pronunciar
• Assimilació
- parcial → perd 1 tret i s’adapta al següent → adquirir [t]
- total → s’assimila totalment → Setmana [mm]

• Variants segons el context
- /b/, /d/, /g/ es poden resoldre de manera oclusiva [b][d][g] o aproximant [β][ð][ γ]

• Ensordiment

• Sonorització
- A fi de mot
Oclusives, fricatives i africades sonores esdevenen sordes en posició final absoluta [b][d][g] [f] [z] [dz][ ʒ][dʒ]->[p][t][k] [v][s][ts] [ʃ][ tʃ]

- Entre mots consecutius (so cons + so cons) (so cons + so voc)
So consonàntic + so consonàntic: Oclusives, africades i fricatives esdevenen sordes o sonores segons la característica del so que els segueix [b][d][g] [f] [z] [dz][ ʒ][dʒ] <->[p][t][k] [v][s][ts] [ʃ][ tʃ]o
So consonàntic + so vocàlic: Oclusives ensordeixen ([b][d][g] ->[p][t][k]) Fricatives i africades es tornen sonores [v][s][ts] [ʃ][ tʃ] ->[f] [z] [dz][ ʒ][dʒ]

- Enmig de mot
La característica del so de darrere influeix en la del davant-Canvis en el punt d’articulació[n] assimila el so que el segueix tan a interior de mot com entre mots consecutius

- Canvis en el punt d’articulació
[n] assimila el so que el segueix tan a interior de mot com entre mots consecutius

- Canvis en el mode d’articulació
[b][d][g] oclusives a principi de mot, darrere nasal i darrere oclusiva[b][d][g] aproximants [β][ð][γ] entre vocals i darrere fricativa i darrere africada

- Emmudiment : sons que es pronuncien en contextos tornen a aparèixer(un so deixa de realizar-se fonèticament)
Les oclusives p i b precedides de [m]
Les oclusives d i t precedides de [n] i [l]
Les vibrants en posició final
La r del verb prendre i compostos
Per contacte amb sons idèntics o amb el punt d’articulació pròxim

-Sensibilització: sons que normalment no es pronuncien, tornen a aparèixer
Infinitius i gerundis seguits del pronom feble
Sant + vocal
Amb+vocal
Vint+i

-Germinació: pronúncia doblada de consonants.
Etimològica: connexió, col•laborar
Afecta als grups –bl i gt- precedits de vocal tónica: doble [bb]
Assimilació total d’un so a les característiques del so que el segueix

Dictats

Dictat 1

El cànnabis és la droga il•legal de major extensió de consum en tot el món. Estudis realitzats a escala Europea han observat que durant els últims vint anys l’ús d’aquesta substància s’ha incrementat en quasi tots les països de la Unió Europea, especialment, entre la població de joves i escolars, i Espanya és un dels països amb major taxa de prevalença de consum adolescent. En una dècada s’ha duplicat la prevalença del consum habitual de cànnabis al nostre país, passant del 12’4% durant el 1994 al 25’1% el 2004. No obstant, cal esmentar que actualment el consum habitual i esporàdic de cànnabis, tant en població general com entre els joves i adolescents, s’està estabilitzant i fins i tot pot haver començat a disminuir.

Dictat 2

Les estàtues humanes de la Rambla estan en guerra. Lluiten cada dia per ocupar un bon lloc en un espai reduït que acull una multiplicitat enorme d’usos, i a més ara els artistes de carrer que hi treballaven des de fa molts anys denuncien l’assetjament a què els sotmet des del 2007 un grup organitzat de romanesos. La situació ha portat Ciutat Vella a posar fi al conflicte regulant l’ultima activitat espontània permesa al carrer.

Dictat 3

La postura de l'Ajuntament és clara. Els musulmans hauran de respectar l'aforament de la mesquita del carrer del Nord si decideixen continuar les seves pregàries allà. Pel que fa a l'oració dels divendres -la més multitudinària- l'ajuntament no els cedirà cap espai especial com van demanar, ja que no ho fan amb cap altra religió. Rós va deixar clar que l'únic que seguirà fent la Paeria és cedir-los un espai més gran per a celebracions especials com ara el Ramadà, com ha estat fent fins ara.

Dictat 4

El Ministeri d’Educació ha posat en marxa el programa Estratègia Universitat 2015 amb l’objectiu de “modernitzar la universitat espanyola i situar-la al més alt nivell en el concert internacional”. Una de les joies del programa és el denominat Campus d’Excel·lència Internacional, una iniciativa que persegueix valorar diferents plans estratègics de les universitats més sòlids.

Dictat 5

Aquesta és una època de grans velocitats, de grans acceleracions; no cal ser un gran savi o un investigador per percebre-ho. La multiplicació dels mitjans que permeten el flux de la comunicació l’assimilen en molts dels nostres comportaments, fins hi tot d’una manera inconscient, són privacitats i intimitats que modifiquen l’espai compartit. Les televisions temàtiques, els telèfons mòbils, els reproductors de música, d’imatges i de textos, les videoconferències, les companyies dels vols barats, l’eliminació de fronteres, la millora de les comunicacions..., han convertit l’adquisició del saber, les possibilitats del coneixement, en alguna cosa que és al abast de gairebé tothom: almenys al nostre país i al nostre voltant.

Dictat 6

Els joves d'entre 16 i 24 anys son els que treuen més profit d'Internet, seguits per les persones d'entre 25 i 34 anys més de 10 milions d'espanyols sumant ambdós trams d'edat. Els més grans de 55 anys es mantenen a la cua i tot just superen els 2,5 milions d'usuaris . Uns 11 milions són homes i uns 9 milions són dones.

El consum d'Internet és major durant la setmana que els dissabtes i els diumenges, conclou l'estudi , segons el qual , el consum de televisió s'ha reduit en tots els segments d'edat, encara que especialment entre les persones d'entre 25 i 34 anys . no obstant això, posa de manifest que el 21 per cent dels espanyols i el 28% dels internautes consumeixen internet de forma simultània.

Dictat 7

Les ciutats són el refugi de la solidaritat. Poden ser la salvaguarda de les conseqüències inhumanes del procés de globalització; poden defensar-nos dels efectes de l'extraterritorialitat i de la falta d'identitat. D'altra banda, les guerres més acarnissades tenen lloc a les ciutats, a les perifèries marginals, en el conflicte entre els guetos de riquesa i els de necessitat. Una ciutat ha de promoure la integració territorial de les seves funcions urbanes, dels nivells de risc, dels grups d'edat, ètnies. Com més gran sigui la barreja, més humana serà la ciutat. La sociodiversitat és una qüestió clau per a l coexistència.

Dictat 8

L'eufòria i el pesimisme són terribles quan es converteixen en sentiments crònics, però goso dir, com a inexpert, que no està malament si s'equilibren en certes dosis. En la pràcitca tots pensem que unes coses ens sortiràn bé i unes altres no. El pensador Marc Aurèli ja deia fa segles que no entenia com un home pot estranyar-se de tot allò que li passa en la vida. I el provocador Oscar Wilde: "La vida és un quart d'hoar molt lleig, format per minuts exquisits". Com tantes altres sentències, és pretenciosa i falsa. Però dóna importància als minuts, i això està bé. Un minut - o tres setmanes - d'eufòria futbolística. Un minut - o quinze dies - de desànim. Res a de durar sempre. Alternatives vitals. Contracció i expansió, inspirar i respirar.

Activitats Tema 1 Fonètica

5.Transcriu foneticament les agrupacions vocàliques que formin diftong:
boira [ɔj]
cuir [uj]
sainet [əj]
almoina [ɔj]
raig
cuixa
aigua [aj] [wə]
lliure [iw]
feina [εj]
aire [aj]
airejar [əj]
cau [aw]
fauna [aw]
xai [aj]
renoi [ɔj]
boigauca [aw]
iambe [ja]
xauxa [aw]
cuina [uj]
guerra iot [jɔ]
treuen [wə]
riuen [wə]
maduixa
teula [ew]
heura [ew]
fuigfreixa
eina [εj]
dijous [ɔw]
ous [ɔw]faig
quasi [wa]
guarda [wa]
bilingüe [wə]
aerosol
feinejar [əj]
llenguatge [wa]
paquetguixeria
emboirar [uj]
boletaire [aj]
guixmosaic [aj]
reixa
reu [εw]
impermeable

12 .Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquets mots.Explica el fenomen que s’hi esdeve en cada cas.
a)[t] f) [k] k) [b] p) [_]-
b)[k] g) [d] l) [_] q) [k]-
c)[k] h) [d] m) [_] r) [t]-
d)[_] i) [p] n) [d] s) [_]-
e)[d] j) [d] o) [d] t) [d]

• Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t).
• Ensordeixen: a).
• Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i).
• Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r).
• Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).

14.LLegeix atentament aquets enunciats i determina quin son F/V correspond a les grafies destacades.

• [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.
• [v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.

15.Agrupa aquets segments segons quin sigui el so que correspon a les grafies destacades:

• [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vascom sempre.
• [z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas ambell, vas ben mudat, vas lleuger.

16 Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquets mots.

Fixa’t bé en els contactes:

• a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai
• b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir
• c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme
• d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada

20.Transcriu fonèticament les grafies destacades:

• a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir
• b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
• c) fo[_z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[_z] encesos, fo[_z] apagats, fo[_z] de Sant Joan

21. Identifica els sons destacats en aquestes sèries.

• a) pe[_] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[_] ample, pe[_] al cove, pe[ʃ] comprat
• b) el mate[_] dia, el mate[_] any, el mate[ʃ] cas, al mate[_] lloc, el mate[_] infant
• c) flu[_] de cap, flu[_] i tendre, flu[_] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu
• d) cre[_] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[_] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[_] ara[ts] / [dz]

• a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo
• b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me[tʃ] / [d_]

• a) fa[tʃ] pena, fa[d_] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d_] dedicatòries, fa[tʃ] postals
• b) ra[d_] de llum, ra[d_] incandescent, ra[d_] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d_] de sol
• c) va[d_] d’hora, va[d_] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d_] lent, va[d_] de bon humor, hi va[d_] ara
• d) ma[d_] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d_] esperat, ma[tʃ] sense pluja
• e) mi[tʃ] partir, mi[d_]diada, mi[d_]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d_]metratge
• f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d_]dàlber, Pu[d_]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d_]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver

22 Transcriu els sons que representin les grafies destacades..

• a) El pe[_] gros e[z] men[_]a el petit.
• b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ].
• c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].
• d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar.
• e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.
• f) Divide[_] i vencerà[s].

23.Transcriu les consonants nasals que apareixen en aquets modismes:

• a) fer el [m]a[n_]ta e) fer córrer l’u[ŋ]gla i) fer co[(]xorxa
• b) fer el des[m]e[(]jat f) fer ci[ŋ]c cè[n_]ti[m]s j) fer u[m]paperàs
• c) fer ce[n_]dres g) fer ate[n]ció k) fer avi[n]e[n_]t
• d) fer el dese[n_]tès h) fer co[m]pa[(]ia l) fer bo[m] paper

26. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests refranys:

• a) [k] al sa[β]er ne[.]ar i [γ]uardar la ro[β]a.
• b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [.]el Se[γ]re.
• c) Fe[β]rer, mes men[t]i[.]er, un [d]ia [.]olent i l’al[t]re [t]am[b]é.
• d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t].
• e) [t]an[o]s ca[p]s, [t]an[o]s [β]arre[t]s.
• f) Hos[t]es vin[_]eren [k]e [.]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren.
• g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].
• h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.

27. Llegeix atentament aquest fragment i assenyala les grafies corresponents

Quan en Jor[d]i li [.]onà la carta de Mossèn Llorenç, l’oncle Martí s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]intun recurs contra el repartiment [d]el [d]èficit municipal, fet pels contraris, que [γ]ràcies a una manio[β]ra en lesúltimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la [γ]ran calaixera que li ser[b]ia [.]’escriptori eraun [b]ati[β]ull [d]e paperam, i en el pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [.]e [β]ellesa,somreia la imatge i[.]eal de l’estima[.]a, entre els [.]aurats [.]e la magnífica motllura.

28 Indica els enmmudiments i les sesibilitzacions dels refranys segúents :

• a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.
• b) Bons com(p)tes fan bons amics.
• c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
• d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r).
• e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).
• f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.

29.Transcriu els mots següents:

• a) [immε/ns], [tillə], [pa/llit], [ənneγr_/], [ənnubbl_/], [kunnəksio/], [kəlliγrəfia], [illə__/tim]
• b) [re/__lə], [pɔ/bblə], [a/ŋ_lə], [sulu/bblə], [fe/bblə], [se/__lə], [təm_/bblə], [do/bblə], [mɔ/bblə]
• c) [fubbɔ/l], [əbbuka/t], [əmmε/ʎʎə], [səmma/nə], [əllε/tik], [ra/ʎʎə], [biʎʎε/t], [buʎʎε/tə]

35.Transcriu els sons que representen les grafies destacades i indica el fenomen que s’hi esdeve.

• a) [P] labiodentalització f) [β] aproximant k) [β] aproximant
• b) [p] neutralització g) [z] sonorització l) [o] emmudiment
• c) [t] ensordiment h) [o] emmudiment m) [bb] geminació
• d) [t] sensibilització i) [p] ensordiment n) [mm] geminació
• e) [z] sonorització j) [bb] geminació o) [γ] aproximant

36.Escriu en grafies els sintagmes següents.

• a) tant per tant h) punt mort
• b) punt culminant i) punt flac
• c) malaurat pa que menja j) lluna de mel
• d) la setmana entrant k) ja en parlarem
• e) infant de pit l) fem tard
• f) el cant del cigne m) punt de vista
• g) per començar n) la quinta punyeta

37.Transcriu fonè ticament les oclusives destacades.

• a) [bb] c) [k] e) [.], [.], [β] g) [.], [β], [β] i) [t]
• b) [β], [.], [γ] d) [t] f) [o] h) [o] j) [b], [d], [_]

38.Assenyala els canvis que es produeixen en la sonoritat,p.d’articulació i mode d’articulació.

• el progrés de: velarització [*], al·lòfon aproximant [γ], sonorització [z]
• les nostres habilitats ha: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β], sonorització [z]
• tingut: velarització [ŋ]
• conseqüències de: sonorització [z]
• quals no: sonorització [z]
• podem: al·lòfon aproximant [.]
• sentir: dentalització [n_], emmudiment [o]
• història de: al·lòfon aproximant [.]
• plena d’actes: al·lòfon aproximant [.]
• actes violents: sonorització [z], dentalització [n_], emmudiment [o]
• depredacions: al·lòfon aproximant [.]
• crueltat: dentalització [l_]
• abús despietat de: al·lòfon aproximant [β] i [.], sonorització [z] i [d]
• les altres espècies i: sonorització [z], dentalització [l_] sonorització [z], sonorització [z]
• del medi: al·lòfon aproximant [.], velarització [*], al·lòfon aproximant [.]
• tant: dentalització [n_], emmudiment [o]
• és important: sonorització [z] emmudiment [o]
• pensant: dentalització [n_], emmudiment [o]
• el primer: velarització [*], emmudiment [o]
• sentit: dentalització [n_]
• del terme: dentalització [l_]
• cultura: dentalització [l_]
• a les millors: sonorització [z], emmudiment [o]
• obres: al·lòfon aproximant [β]• capaços de: sonorització [z]
• produir: al·lòfon aproximant [.], emmudiment [o]
• a través del temps: al·lòfon aproximant [β], sonorització [z], al·lòfon aproximant [.], dentalització [l_], emmudiment[o]

39Transcriu fonèticmanet els mots segúents:.

• a) [pa/_inə], [a/wkə], [rəfləksio/], [in_di_e/n_], [əŋkura/], [pəjza/d_ə], [rəwka/]
• b) [fən_təziə], [ə_ze/mplə], [sənsəsio/], [o/nzə], [ubsəsio/ ], [əv_ənista/n_]
• c) [dəzma/j], [əma/bblə], [dən_tisio/], [sa/wnə], [kwa/zi], [əspa/j], [ub_e/ktə]d) [əskitʃa/ ], [mitʃ], [ _ənus_/.i], [rəβizio/], [a/jγwa], [ə(_əγa/], [dita/.ə]

Redaccions

Racisme, una realitat del segle XXI

Negres, blancs, xinesos, caucasians, japonesos, jueus, hebreus i una llarga llista, som els habitants d’aquesta terra, la nostra terra, la de tots i cada un d’aquests esmentats i molts altres. Es increïble que per no tenir el mateix color de pell, siguem tractats desigual, sí que som tots diferents, però no som ni pitjor ni millors.

A parer meu, em sembla molt fort que avui en dia amb els milions i milions de diners que el món gasta per la globalització, la igualtat i la llibertat no pugin deixar entrar un negre dins qualsevol discoteca. Crec que fa anys que el apartheid esta en l’oblit de tothom, però es segueix tenint una especial desconfiança ocasionada per la xenofòbia cap als emigrants.

La meva opinió personal, es que això te que canviar radicalment, d’una manera dinàmica, separar-los del mon real dins les nostres ciutats es erroni, no son salvatges, ni ignorants. Donem-los oportunitats per formar part de la nostra vida, per formar part del nostre entorn, per ser els nostres amics, coneguem-los i segurament n’aprendrem molt d’ells.

Segur que podem arribar a ser un, si tots ho intentem plegats. Varietat es riquesa no?

DESCRIPCIÓ D’UN PERSONATGE FAMÓS

És una cantant molt famosa, que la veritat ha estat que quan em vaig plantejar descriure-la, no sabia com fer-ho perquè ha tingut sempre molt èxit, però també ha portat una sèrie molt llarga de mal de caps a la premsa rosa arreu del mon.

És una yankee de cap a peus i en més d’una ocasió li ha homenatjat alguna cançó a la seva pàtria. El que més la caracteritza físicament al meu respecte, són aquests braços, aquests braços musculosos que fàcilment es poden confondre amb els d’un home. Cal fer referència a la similitud del seu cos amb el d’un bacallà a la sal, sembla que l’hagin embassat al buit de lo seca que està; quan camina sembla que s’hagi de desmuntar, encara que damunt de l’escenari és una bomba atòmica. Encara que no sigui gaire jove ho aconsegueix dissimular molt bé (tot i que potser amb l’ajuda d’alguna cirurgia estètica).

Des dels seus inicis sempre ha cridat molt l’atenció i sempre ha sabut com fer-ho, ha set llesta venent-se, ja sigui posant-se uns cons allargats als pits o petonejant-se amb una altra noia (la Britney Spears) però la clau sempre ha set la sensualitat. Avui en dia, fins i tot la seva filla de menys de catorze anys surt a les revistes de la premsa rosa fent espectacles i cridant l’atenció de tot aquell incaut que passa pel cantó.

Ha tret més de vint discs i n’ha venut més de cinc-cents milions; fins i tot avui en dia estant el mercat en un dels seus pitjors moments , en segueix venent, mai deixa de sorprendre’ns i es reinventa a ella mateixa disc rere disc, agradant a tots els públics, des dels més petits fins als més grans. Tots alguna vegada hem cantat o si més no, ballat alguna de les seves cançons.
Cada cop que veig un concert o escolto una cançó, hem transmet una energia que m’agafen ganes d’aixecar-me i posar-me a ballar. La cançó que més m’agrada és la de “material girl”.

Com a últim encís recordar i recolzar el seu merescudíssim alies, la reina del pop, ja que sens ha mort aquest any el rei del pop, allarguem tant com puguem aquest regnat femení tot cridant !Llarga vida a la reina!

Els periodistes i la seva manera de dir les coses

No em deixa de sorprendre aquesta societat en que estem immersos, la societat de la comunicació , la societat dels mentiders.

Els mitjans de comunicació, són els culpables de la metamorfosis que pateixen les paraules en l’àmbit quotidià entre els individus de la nostra societat.

La manera que tenen els periodistes de dir les coses deixa molt de desitjar. Quan un noi, recent sortit de batxillerat vol fer periodisme, és per poder dir al món el que pensa sobre algun tema en concret. Quan aquest noi està fent periodisme, la seva competència crítica està en plena efervescència i serien capaços d’opinar i criticar sobre qualsevol cosa sense pèls a la llengua.Quan es troben dins el món laboral, la societat a ments obertes com les que tenen aquests nois els dóna puntades fins deformar-les de tal manera que siguin dòcils, la societat vol corders degollats.

Tant es així que els periodistes avui en dia l’únic que els queda, es la manera de dir les coses, perquè el que han d’escriure ja els ho diu el seu cap, el qual està cegat per els diners i la conveniència al partit polític que segueix.

COMENTARI

Comprensió i anàlisi

De què tracta el text?

1- Assenyala els elements que formen part de l'acte comunicatiu del text que has llegit.

Emissor: El escriptor (Salvador Cardús)

Receptor: El lector

Missatge: Que tot no es quedi en donar a canvi de diners, sinó afegir-hi una rialla un graciès o quin temps que fa avui.

Canal: Escrit

Intencio: Moralitzadora. El escriptor ens vol fer reflexionar sobre un tema quotidià.

Registre: Formal (Literari)

2- Situa el tema de què tracta el text i digues quina relació té amb el títol.

Títol: Us diré bon dia

El tema es moralitzador, busca que la gent saludi quant estem en un espai reduït, quan ens veiem de ben a prop, encara que no ens coneguem de res. Al autor del text li agradaria tenir aquest “bon rotllo” entre la gent del carrer perquè ,d’aquesta manera, creu que tots seriem més feliços i estaríem més contents.

3- Indica a quina tipologia pertany el text

Es tracta d'un text argumentatiu, ja que l'autor pren una posició davant una idea, consta d'un cos on defensa els arguments i d'una conclusió, on exposa la tesi.

4- Quin tipus d'organització presenta el text.

Segueix una estructura inductiva: Primer ens explica situacions particulars, amb una exposició de dades, exemples, i a partir d’aquí, s’arriba a formular la tesi.

5.- Resumeix les tres anècdotes que explica l’autor, digues quins punts tenen en comú i assenyala el valor que prenen en el conjunt del text.

1. Entra en un caixer automàtic i saluda a la persona que hi havia , ho fa per proximitat. L'altra al ser per ella un desconegut no li torna les salutacions.
2. Contesta a una trucada al mòbil en la què demanen per una tal Núria, el protagonista del tesxt (l’autor) li contesta però no n'hi ha cap de Nuria. Pregunta si potser es un error i abans de que pugui seguir parlan ja l'han penjat.
3. Estaven en un encreuament, i un conductor que si bé no te preferencia pero si que fa molta estona que s'espera el deixa passar , ell aixeca la ma com saludant-lo, però l'altre conductor ni se'l mira.

Les tres intervencions tenen en comú que l'autor intenta ser agradable i saluda d'una manera conseqüent, pero els altres no gosen ni mirar-lo.

Farien la funcio de l'exposició i dels exemples abans esmentats a l'activitat 3.

6.-Determina la posició que pren l’autor envers el problema d’incomunicació que denuncia.

Ell, seguira sent conseqüent amb els seus principis, i per molt que no el saludin o passin d'ell quan ell fa un acte comunicatiu , ell ho seguira fent.

7.-Fixa’t en el principi de cada paràgraf i digues si creus que situa d’alguna manera allò que explicarà i per què.

Serveix com a introducció del que vol dir més tard en aquell mateix paragraf, també perqué aixi el text que més ben estructurat.

8.-Fes el resum del text.

A l'autor li han passat una serie de coses que el fan reflexionar sobre l'acte comunicatiu entre desconeguts.

Pot haveri dos postures a seguir segons el escriptor. La primera es la de saludar a la gent per motius de proximitat, ja que hi ha una lleu relació interpersonal amb l'interlocutor. L'altra posició es més freda, es fer veure que ni el sent ni el veus a la persona que t'esta saludant.

L'autor acaba amb la conclusió declarant la seva posició i diu que ell seguira saludant.

9.-Fes un comentari crític del text seguint les passes enumerades anteriorment.

En aquest text, l'autor ens vol ensenyar l'importancia de contestar als actes comunicatius breus que son fruit d'una proximitat entre dos desconeguts.

En la meva opinió, l'autor es molt correcte en tot el que diu durant tota la lectura, així que jo m'hi sumo a la seva exposició i reafirmo que jo també saludo a la gent, i m'agrada que em saludin, sembla que d'aquesta manera la gent sigui més bona i més proxima. D'aquesta manera es trenca una mica amb la monotonia i també ens donem conte de que no vivim sols en aquest mon.

Tema 1 Fonètica

Durant uns dies, parlarem especialment de l’apartat de fonètica.