dilluns, 19 d’octubre del 2009

Activitats Tema 1 Fonètica

5.Transcriu foneticament les agrupacions vocàliques que formin diftong:
boira [ɔj]
cuir [uj]
sainet [əj]
almoina [ɔj]
raig
cuixa
aigua [aj] [wə]
lliure [iw]
feina [εj]
aire [aj]
airejar [əj]
cau [aw]
fauna [aw]
xai [aj]
renoi [ɔj]
boigauca [aw]
iambe [ja]
xauxa [aw]
cuina [uj]
guerra iot [jɔ]
treuen [wə]
riuen [wə]
maduixa
teula [ew]
heura [ew]
fuigfreixa
eina [εj]
dijous [ɔw]
ous [ɔw]faig
quasi [wa]
guarda [wa]
bilingüe [wə]
aerosol
feinejar [əj]
llenguatge [wa]
paquetguixeria
emboirar [uj]
boletaire [aj]
guixmosaic [aj]
reixa
reu [εw]
impermeable

12 .Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquets mots.Explica el fenomen que s’hi esdeve en cada cas.
a)[t] f) [k] k) [b] p) [_]-
b)[k] g) [d] l) [_] q) [k]-
c)[k] h) [d] m) [_] r) [t]-
d)[_] i) [p] n) [d] s) [_]-
e)[d] j) [d] o) [d] t) [d]

  • Sonoritzen: d), e), g), h), k), l), m), n), p), s), t).
  • Ensordeixen: a).
  • Hi ha redistribució sil·làbica per contacte amb vocal i es realitzen sordes: c), f), i).
  • Mantenen el tret sord per contacte amb consonant sorda: b), q), r).
  • Mantenen el tret sonor per contacte amb una consonant sonora: j), o).

14.LLegeix atentament aquets enunciats i determina quin son F/V correspond a les grafies destacades.

  • [f]: fotògraf tímid, paràgraf curt, filòsof pansit, golf Pèrsic.
  • [v]: baf bullent, tuf irrespirable, autògraf del cap, telègraf marí, baf de tabac, serf de la gleva.

15.Agrupa aquets segments segons quin sigui el so que correspon a les grafies destacades:

  • [s]: els companys, els fills; fas pena, fas tombarelles, fas feina; tens por, tens pressa, tens fred; vas perdut, vascom sempre.
  • [z]: els amics, els dits, els homes; fas goig, fas enveja, fas amics; tens gana, tens amigues, tens hora; vas ambell, vas ben mudat, vas lleuger.

16 Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquets mots.

Fixa’t bé en els contactes:

  • a) entusia[z]me, e[s]perma, e[z]morzar, de[z]dir, de[s]fer, e[s]coltar, de[z]mai
  • b) de[s]cobrir, di[z]bauxa, di[s]curs, di[s]cret, dirigi[z]me, di[s]tingir, e[z]bandir
  • c) e[z]bufegar, e[s]cala, e[z]glésia, e[z]garrifança, e[s]cometre, e[z]nobisme
  • d) malga[s]tar, mallorquini[z]me, malde[s]tre, marxi[z]me, ma[s]cle, e[s]capada

20.Transcriu fonèticament les grafies destacades:

  • a) po[dz] venir, po[ts] tornar, po[dz] anar-hi, po[dz] decidir, po[ts] comprar, po[dz] llegir
  • b) na[bz] i cols, na[ps] fregits, na[bz] amb salsa, na[bz] del poble, na[ps] tendres
  • c) fo[_z] de camp, fo[ks] turbulents, fo[_z] encesos, fo[_z] apagats, fo[_z] de Sant Joan

21. Identifica els sons destacats en aquestes sèries.

  • a) pe[_] de sopa, pe[ʃ] fresc, pe[_] ample, pe[_] al cove, pe[ʃ] comprat
  • b) el mate[_] dia, el mate[_] any, el mate[ʃ] cas, al mate[_] lloc, el mate[_] infant
  • c) flu[_] de cap, flu[_] i tendre, flu[_] de molles, flu[ʃ] temperat, flu[ʃ] com tu
  • d) cre[_] ràpid, cre[ʃ] cada dia, cre[_] de pressa, cre[ʃ] sense por, cre[_] ara[ts] / [dz]

  • a) e[ts] curt, e[dz] hàbil, e[dz] llest, e[dz] idiota, e[dz] veloç, e[ts] prim, e[dz] bo
  • b) po[ts] comprar, po[dz] entrar, po[ts] tornar, po[dz] anar-te’n, po[dz] mirar-me[tʃ] / [d_]

  • a) fa[tʃ] pena, fa[d_] goig, fa[tʃ] feina, fa[tʃ] costura, fa[d_] dedicatòries, fa[tʃ] postals
  • b) ra[d_] de llum, ra[d_] incandescent, ra[d_] assassí, ra[tʃ] partit, ra[tʃ] fi, ra[d_] de sol
  • c) va[d_] d’hora, va[d_] amb tu, va[tʃ] com un coet, va[d_] lent, va[d_] de bon humor, hi va[d_] ara
  • d) ma[d_] o abril, ma[tʃ] fred, ma[tʃ] plujós, ma[d_] esperat, ma[tʃ] sense pluja
  • e) mi[tʃ] partir, mi[d_]diada, mi[d_]orn, mi[tʃ] fondista, mi[tʃ] pensionista, mi[d_]metratge
  • f) Pu[tʃ]erdà, Pu[d_]dàlber, Pu[d_]garí, Pu[tʃ]farner, Pu[d_]mal, Pu[tʃ]pardines, Pu[tʃ]erver

22 Transcriu els sons que representin les grafies destacades..

  • a) El pe[_] gros e[z] men[_]a el petit.
  • b) Pel ma[tʃ] cada dia un ra[tʃ].
  • c) Gat e[s]caldat de l’aigua tèbia fu[tʃ].
  • d) [s]i el bou vol[z] engre[ʃ]ar, de mi[tʃ] febrer a mar[z] l’ha[z] de pa[s]turar.
  • e) A pagè[z] endarrerit, cap anyada no li é[z] bona.
  • f) Divide[_] i vencerà[s].

23.Transcriu les consonants nasals que apareixen en aquets modismes:

  • a) fer el [m]a[n_]ta e) fer córrer l’u[ŋ]gla i) fer co[(]xorxa
  • b) fer el des[m]e[(]jat f) fer ci[ŋ]c cè[n_]ti[m]s j) fer u[m]paperàs
  • c) fer ce[n_]dres g) fer ate[n]ció k) fer avi[n]e[n_]t
  • d) fer el dese[n_]tès h) fer co[m]pa[(]ia l) fer bo[m] paper

26. Transcriu fonèticament les grafies destacades en aquests refranys:

  • a) [k] al sa[β]er ne[.]ar i [γ]uardar la ro[β]a.
  • b) [b]al més un [t]raguet [d]el ne[γ]re [k]e [t]o[t]a l’ai[γ]ua [.]el Se[γ]re.
  • c) Fe[β]rer, mes men[t]i[.]er, un [d]ia [.]olent i l’al[t]re [t]am[b]é.
  • d) [d]éu em [d]óni ric mari[t], en[k]ara [k]e si[γ]i [p]e[t]i[t].
  • e) [t]an[o]s ca[p]s, [t]an[o]s [β]arre[t]s.
  • f) Hos[t]es vin[_]eren [k]e [.]e [k]asa ens [t]ra[γ]eren.
  • g) [k]i geme[γ]a, ja ha rebu[t].
  • h) El [β]en[t]re no a[t]me[t] raons.

27. Llegeix atentament aquest fragment i assenyala les grafies corresponents

Quan en Jor[d]i li [.]onà la carta de Mossèn Llorenç, l’oncle Martí s’esta[β]a a la se[β]a cam[b]ra, escri[β]intun recurs contra el repartiment [d]el [d]èficit municipal, fet pels contraris, que [γ]ràcies a una manio[β]ra en lesúltimes eleccions, tenien majoria al municipi. El secreter de la [γ]ran calaixera que li ser[b]ia [.]’escriptori eraun [b]ati[β]ull [d]e paperam, i en el pany [d]e paret [d]el [d]amunt, resplen[d]ent de jo[β]entut i [.]e [β]ellesa,somreia la imatge i[.]eal de l’estima[.]a, entre els [.]aurats [.]e la magnífica motllura.

28 Indica els enmmudiments i les sesibilitzacions dels refranys segúents :

  • a) Amb el dine(r) tot es pot fe(r) menys ana(r) al cel.
  • b) Bons com(p)tes fan bons amics.
  • c) Més val un bon amic que cen(t) paren(t)s.
  • d) Mol(t)s paren(t)s a aconsella(r), però mol(t) pocs a ajuda(r).
  • e) Perdona(r) els dolen(t)s és fe(r) mal a molta gen(t).
  • f) Per Sant Andreu, tot el dia no s’hi veu.

29.Transcriu els mots següents:

  • a) [immε/ns], [tillə], [pa/llit], [ənneγr_/], [ənnubbl_/], [kunnəksio/], [kəlliγrəfia], [illə__/tim]
  • b) [re/__lə], [pɔ/bblə], [a/ŋ_lə], [sulu/bblə], [fe/bblə], [se/__lə], [təm_/bblə], [do/bblə], [mɔ/bblə]
  • c) [fubbɔ/l], [əbbuka/t], [əmmε/ʎʎə], [səmma/nə], [əllε/tik], [ra/ʎʎə], [biʎʎε/t], [buʎʎε/tə]

35.Transcriu els sons que representen les grafies destacades i indica el fenomen que s’hi esdeve.

  • a) [P] labiodentalització f) [β] aproximant k) [β] aproximant
  • b) [p] neutralització g) [z] sonorització l) [o] emmudiment
  • c) [t] ensordiment h) [o] emmudiment m) [bb] geminació
  • d) [t] sensibilització i) [p] ensordiment n) [mm] geminació
  • e) [z] sonorització j) [bb] geminació o) [γ] aproximant

36.Escriu en grafies els sintagmes següents.

  • a) tant per tant h) punt mort
  • b) punt culminant i) punt flac
  • c) malaurat pa que menja j) lluna de mel
  • d) la setmana entrant k) ja en parlarem
  • e) infant de pit l) fem tard
  • f) el cant del cigne m) punt de vista
  • g) per començar n) la quinta punyeta

37.Transcriu fonè ticament les oclusives destacades.

  • a) [bb] c) [k] e) [.], [.], [β] g) [.], [β], [β] i) [t]
  • b) [β], [.], [γ] d) [t] f) [o] h) [o] j) [b], [d], [_]

38.Assenyala els canvis que es produeixen en la sonoritat,p.d’articulació i mode d’articulació.

  • el progrés de: velarització [*], al·lòfon aproximant [γ], sonorització [z]
  • les nostres habilitats ha: sonorització [z], sonorització [z], al·lòfon aproximant [β], sonorització [z]
  • tingut: velarització [ŋ]
  • conseqüències de: sonorització [z]
  • quals no: sonorització [z]
  • podem: al·lòfon aproximant [.]
  • sentir: dentalització [n_], emmudiment [o]
  • història de: al·lòfon aproximant [.]
  • plena d’actes: al·lòfon aproximant [.]
  • actes violents: sonorització [z], dentalització [n_], emmudiment [o]
  • depredacions: al·lòfon aproximant [.]
  • crueltat: dentalització [l_]
  • abús despietat de: al·lòfon aproximant [β] i [.], sonorització [z] i [d]
  • les altres espècies i: sonorització [z], dentalització [l_] sonorització [z], sonorització [z]
  • del medi: al·lòfon aproximant [.], velarització [*], al·lòfon aproximant [.]
  • tant: dentalització [n_], emmudiment [o]
  • és important: sonorització [z] emmudiment [o]
  • pensant: dentalització [n_], emmudiment [o]
  • el primer: velarització [*], emmudiment [o]
  • sentit: dentalització [n_]
  • del terme: dentalització [l_]
  • cultura: dentalització [l_]
  • a les millors: sonorització [z], emmudiment [o]
  • obres: al·lòfon aproximant [β]• capaços de: sonorització [z]
  • produir: al·lòfon aproximant [.], emmudiment [o]
  • a través del temps: al·lòfon aproximant [β], sonorització [z], al·lòfon aproximant [.], dentalització [l_], emmudiment[o]

39Transcriu fonèticmanet els mots segúents:.

  • a) [pa/_inə], [a/wkə], [rəfləksio/], [in_di_e/n_], [əŋkura/], [pəjza/d_ə], [rəwka/]
  • b) [fən_təziə], [ə_ze/mplə], [sənsəsio/], [o/nzə], [ubsəsio/ ], [əv_ənista/n_]
  • c) [dəzma/j], [əma/bblə], [dən_tisio/], [sa/wnə], [kwa/zi], [əspa/j], [ub_e/ktə]d) [əskitʃa/ ], [mitʃ], [ _ənus_/.i], [rəβizio/], [a/jγwa], [ə(_əγa/], [dita/.ə]

dimecres, 7 d’octubre del 2009

Redaccions

Racisme, una realitat del segle XXI

Negres, blancs, xinesos, caucasians, japonesos, jueus, hebreus i una llarga llista, som els habitants d’aquesta terra, la nostra terra, la de tots i cada un d’aquests esmentats i molts altres. Es increïble que per no tenir el mateix color de pell, siguem tractats desigual, sí que som tots diferents, però no som ni pitjor ni millors.

A parer meu, em sembla molt fort que avui en dia amb els milions i milions de diners que el món gasta per la globalització, la igualtat i la llibertat no pugin deixar entrar un negre dins qualsevol discoteca. Crec que fa anys que el apartheid esta en l’oblit de tothom, però es segueix tenint una especial desconfiança ocasionada per la xenofòbia cap als emigrants.

La meva opinió personal, es que això te que canviar radicalment, d’una manera dinàmica, separar-los del mon real dins les nostres ciutats es erroni, no son salvatges, ni ignorants. Donem-los oportunitats per formar part de la nostra vida, per formar part del nostre entorn, per ser els nostres amics, coneguem-los i segurament n’aprendrem molt d’ells.

Segur que podem arribar a ser un, si tots ho intentem plegats. Varietat es riquesa no?



DESCRIPCIÓ D’UN PERSONATGE FAMÓS

És una cantant molt famosa, que la veritat ha estat que quan em vaig plantejar descriure-la, no sabia com fer-ho perquè ha tingut sempre molt èxit, però també ha portat una sèrie molt llarga de mal de caps a la premsa rosa arreu del mon.

És una yankee de cap a peus i en més d’una ocasió li ha homenatjat alguna cançó a la seva pàtria. El que més la caracteritza físicament al meu respecte, són aquests braços, aquests braços musculosos que fàcilment es poden confondre amb els d’un home. Cal fer referència a la similitud del seu cos amb el d’un bacallà a la sal, sembla que l’hagin embassat al buit de lo seca que està; quan camina sembla que s’hagi de desmuntar, encara que damunt de l’escenari és una bomba atòmica. Encara que no sigui gaire jove ho aconsegueix dissimular molt bé (tot i que potser amb l’ajuda d’alguna cirurgia estètica).

Des dels seus inicis sempre ha cridat molt l’atenció i sempre ha sabut com fer-ho, ha set llesta venent-se, ja sigui posant-se uns cons allargats als pits o petonejant-se amb una altra noia (la Britney Spears) però la clau sempre ha set la sensualitat. Avui en dia, fins i tot la seva filla de menys de catorze anys surt a les revistes de la premsa rosa fent espectacles i cridant l’atenció de tot aquell incaut que passa pel cantó.

Ha tret més de vint discs i n’ha venut més de cinc-cents milions; fins i tot avui en dia estant el mercat en un dels seus pitjors moments , en segueix venent, mai deixa de sorprendre’ns i es reinventa a ella mateixa disc rere disc, agradant a tots els públics, des dels més petits fins als més grans. Tots alguna vegada hem cantat o si més no, ballat alguna de les seves cançons.
Cada cop que veig un concert o escolto una cançó, hem transmet una energia que m’agafen ganes d’aixecar-me i posar-me a ballar. La cançó que més m’agrada és la de “material girl”.

Com a últim encís recordar i recolzar el seu merescudíssim alies, la reina del pop, ja que sens ha mort aquest any el rei del pop, allarguem tant com puguem aquest regnat femení tot cridant !Llarga vida a la reina!

Els periodistes i la seva manera de dir les coses

No em deixa de sorprendre aquesta societat en que estem immersos, la societat de la comunicació , la societat dels mentiders.

Els mitjans de comunicació,
són els culpables de la metamorfosis que pateixen les paraules en l’àmbit quotidià entre els individus de la nostra societat.

La manera que tenen els periodistes de dir
les coses deixa molt de desitjar. Quan un noi, recent sortit de batxillerat vol fer periodisme, és per poder dir al món el que pensa sobre algun tema en concret. Quan aquest noi està fent periodisme, la seva competència crítica està en plena efervescència i serien capaços dopinar i criticar sobre qualsevol cosa sense pèls a la llengua.Quan es troben dins el món laboral, la societat a ments obertes com les que tenen aquests nois els dóna puntades fins deformar-les de tal manera que siguin dòcils, la societat vol corders degollats.

Tant es així que els periodistes avui en dia l’únic que els queda, es la manera de dir les coses, perquè el que han d
’escriure ja els ho diu el seu cap, el qual està cegat per els diners i la conveniència al partit polític que segueix.