Valoració personal

En la meva opinió, el tema 1 era una mica avorrit ja que és el tema de fonètica i tot és teoria, tampoc m'agrada gaire ja que a tots els libres on hi veig fonètica, la treballen des d'un punt de vista català occidental.
Sobre el tema 3 tot són elogis, això del lèxic és molt enriquidor, a la vegada que, per saber d'on venen les frases fetes ens hem de remuntar a temps passats .

Vocabulari

Aquest és el vocabulari que m'ha suposat problemes:

• ostentació: pompa
• recòndits: amagats
• magna: gegant
• trencar el color: emmorenir
• ex cathedra: veritats relatives a la fe
• ex abrupto: de manera bruta
• desiderata: allò desitjat
• aurea mediocritas: fer les coses amb mesura
• in extremis: a última hora
• facta, non verba: fets, no paraules
• in media res: enmig de l'assumpte
• in mente: intenció
• modus vivendi: manera de guanyar-se la vida
• non plus ultra: no més allà
• quorum: presència mínima
• sic: així
• vox populi: veu del poble
• inter nos: entre confiança

Activitats Tema 3

1.-Assenyala el lexema i els morfemes derivatius de cada un dels mots següents:

Caga, gran, pols, mag, terra, flama, costa, joga, pedr, peix, crid

5.- Defineix els mots següents i indica el significat de cada prefix

• Pseudocristià: fals cristià (fals)
• Postguerra: després de la guerra (després)
• Conviure: viure conjuntament (conjuntament)
• Prejudici: judici a priori (abans)
• Exportar: vendre a l’estranger (fora)
• Sobrealimentació: Alimentació en excés (en excés)
• Antihigiènic: No higiènic (contrari)
• Desfullar: treure les fulles (oposició)
• Arximilionari: milionari en abundància (superioritat)
• Redreçar: encaminar (repetició)
• Pressentir: tenir una impressió que ha de ocórrer (abans)
• Sobrenatural: Està per damunt del natural (damunt)

8.- Omple els buits de les frases següents amb el verb que correspongui. Apostrofa quan calgui

Nomenar/anomenar

• l’anomenis
• nomenà

Senyalar/assenyalar

• assenyalaren
• senyal

àguaitar/aguaitar

• aguaita
• guaita

bastar/abastar

• abasta
• bastarà

creuar/encreuar

• encreuà
• creuaren

12.- Còpia i completa aquestes graelles

(fruit; arbre; conjunt):

• Ametlla; ametller; ametllerar
• Codony; codonyer; codonyar
• Mongeta; mongetera; mongetar
• Nou; noguera; noguerar
• Meló; meloner; melonar
• Cirera; cirerer; cirerar
• Carbassa; carbasser; carbassar
• Oliva; oliver; olivar
• Patata; patatera; patatar
• Figa; figuer; figueral

(matèria; ofici; lloc)

• Peix; peixater; peixateria
• Rellotge; rellotger; rellotgeria
• Porta;porter; porteria
• Teula; teuler; teuleria
• Pastís; pastisser; pastisseria
• Carn; carnisser; carnisseria
• Jardí; jardiner; jardineria
• Sabata; sabater; sabateria
• Cafè; cafeter; cafeteria
• Gelat; gelater; gelateria

15.- Forma un nom a partir de cada adjectiu i digues quin valor comparteixen tots els noms resultants

• exactitud
• dignitat
• discreció
• pobresa
• pulcritud
• rectitud
• tranquil·litat
• ignorància
• petitesa
• avidesa
• avarícia
• fredor

17.- Completa aquestes oracions amb un derivat nominal que s’adigui amb cada cas

• joventut, sardinada, carrerany, magnolier
• enyorança, risses, infància
• bastonada, fadrina, consentiment
• dringadissa, cristalleria
• raonable, comunisme
• piuladissa
• xicalla, escampall, menjador, casal

18.- Fixa’t que el sufix –itat pren formes diferents (-etat, -edat, -tat, -dat). Fes noms a partir dels adjectius següents amb el sufix que convingui en cada cas. No oblidis qual calgui la dièresi:

Brevetat, brusquedat, crueltat, bondat, seguretat, publicitat, ingenuïtat, vaguetat, sequedat, igualtat, arbitrarietat, homogeneïtat, dignitat, lleialtat, simultaneïtat, castedat, vacuïtat, maldat, escassetat, falsedat, perpetuïtat, humilitat, claredat, tenuïtat, fluixedat, contrarietat, austeritat, prolixitat, honestedat, vanitat

20.- Fixa’t que el sufix –ió pot aparèixer en contextos diferents. Fes un derivat nominal a partir de cada un dels verbs següents:

• visió, corrupció
• interrupcions, rebuda, detenció
• Possessió, absorció, fusió
• supressió, correcció, divisió
• obsessió, l’absolució

21.- Fes un derivat nominal de cada un dels verbs següents; després destria els derivats regressius dels altres:

Ajuda (regressiu), acabament, renúncia (regressiu), manlleu (regressiu), guany (regressiu), clar (regressiu), abolició, punició, coneixement, manteniment, ensenyament, recomanació, avançament, recordatori, crit (regressiu), abonament, retall (regressiu), esdeveniment, creixement, exhibició, aparició, discòrdia, recat

25.- Escriu un adjectiu derivat de cada un dels mots entre parèntesis i defineix el significar que té:

• esquerrer: maneja millor la mà esquerra que la dreta
• comprensiu: clar, fàcil d’entendre
• banyut: cobert de banyes
• defectuós: dit d’una cosa que posseeix un defecte
• capgròs: té el cap molt gros
• marí: que viu i es desenvolupa en el mar
• menjables: comestibles
• malaltís: propens a la malaltia
• enraonador: que parla molt
• imperceptible: que no es pot percebre
• rondinador: que es manifesta descontent amb allò que se li diu

28.- Completa les frases següents amb derivats que indiquin “tirant a”:

• rogenc
• amarga
• malaltís
• tova
• foscor

32.- Destria, de cada parella, la forma derivada incorrecta. Si cal, consulta el diccionari:

• pol·lució: pol·luir
• col·lisió: col·lidir
• decepció: decebre
• garantia: garantir
• matís: matisar
• terror: aterrir
• reflex: reflectir
• traïció: trair
• clar: aclarir
• improvís: improvisar

33.- Omple cada buit amb una forma verbal sinònima de l’oració entre parèntesis:

• desossa
• moblar
• atemorits
• turmentis
• assaborir
• emmurallaven
• acomiada
• travessa
• aterra

36.- Destria els mots habilitats de les frases següents i digues en cada cad quin canvi han sofert:

• dinar (verb: nom) picasso, miró (nom de persona: obra)
• pretendents (verb: nom) sorprenent (verb: adjectiu) assistents (verb: nom)
• amant (verb: nom) martini (nom de marca: objecte)
• anada (verb: nom) tornada
• intel·ligents (verb: nom) clar (adjectiu: adverbi)
• corrent (verb: nom) variant (verb: nom)
• ase (nom: adjectiu) bleda (nom: adjectiu)
• caient (verb: nom)
• dinar (verb: nom) rostit, sofregit (adjcetiu: nom)

37.- Explica el significat de les formes següents i indica la categoria de cada lexema

• tastaolletes: inconstant
• panxacontent: que cerca la vida fàcil
• buscabregues: que sempre està provocant a la gent
• ventafocs: criada
• escurabutxaques: lladre
• llepafils: escrupolós
• pelacanyes: pobre
• somiatruites: visionari, il·lús
• escanyapobres: usurer
• rebentapisos: lladre de portes

40.- Subratlla les locucions lèxiques i digues si són nominals, adjectivals o adverbials

• cabàs de bolets (nominal), peus de rata (nominal), cames de perdiu (nominal), potes de gat (nominal)
• Tal vegada (adverbial) braç de gitano (adjectiu)
• d’ara endavant (adverbial) estat major (nominal) dreta llei (adverbial)
• a contracor (adverbial)
• cor què vols (adverbial)
• ull de poll (nominal) mil dimonis (adjectival)
• plana major (nominal) sobre la marxa (adjectival)

42.- Completa les frases següents amb aquestes locucions:

• d’avui en vuit
• sobre un llit de roses
• ni de bon tros
• muts i a la gàbia!
• l’any de la Mariacastanya
• partit pres
• a la quinta punyeta
• sobre manera

43.- Relaciona cada frase feta amb el seu significat

• Ser coix del front (no tenir seny)
• Ser de bona dent (ser menjador)
• Ser de màniga ampla (ser tolerant)
• Ser el capità aranya (fer actuar però sense participar)
• Ser fluix de llengua (ser indiscret)
• Ser una boca d’or (Ser eloqüent)
• Ser una sangonera (Ser causa de pèrdua)
• Ser de bona pasta (tenir bon caràcter)
• Ser de poca vida (ser inexpert)
• Ser de morro fort (tenir mal geni)
• Ser de la primera volada (ser poc menjador)
• Ser el cul del Jaumet (ser molt bellugadís)
• Ser un calçasses (deixar-se dominar per la dona)
• Ser un cap calent (exaltat)

45.- Completa les oracions següents amb les frases fetes

• tenir bons costats
• tenir ben apamat
• tenir a la butxaca
• tenir cara d’ovella i urpes de llop
• tenir coll avall
• tenir el cap com un timbal
• tenir estómac
• tenir fogots

46.- Completa les frases fetes amb el verb fer o donar. A continuació busca un sinònim per a cada expressió:

• donar carbassa
• fer una carícia
• donar a llum
• fer curs a
• fer un petó
• fer la guitza
• fer llàstima
• donar una volta
• donar peixet
• donar una abraçada
• donar ales
• fer esses
• donar carpetada
• donar importància

47.- Relaciona cada una de les frases fetes amb el significat

• fer via: avançar
• fer uns ulls com unes taronges: obrir els ulls desmesuradament
• Fer xup-xup: bullir a poc a poc
• Fer upa: alçar una criatura
• fer una queixalada: Picar
• fer una cara nova: pegar
• fer volar coloms: il·lusionar-se en coses inútils
• fer un paperàs: quedar molt bé
• fer un gall: presumir

51.- Indica quin procés de formació de mots segueixen les paraules destacades en aquests titulars

• ràpid (nom): rapidesa (adjectiu)
• negoci (nom) negociacions (nom)
• tard (nom) tardor (nom)

52.-Explica quina crítica fa l’autor sobre els manlleus

Critica la incorporació de mots anglesos a la nostra llengua

2.- Identifica els sons consonàntics que representen les grafies destacades

[s], [ʎ], [ʒ], [ʃ], [r], [k], [ɲ], [ɾ], [z], [ʃ], [s], [ʃ], [ʒ], [γ], [tʒ], [s]

3.- Justifica ortogràficament les grafies vocàliques i consonàntiques destacades

• so[tʒ] abans de vocal
• so [γ] abans de vocal
• so [s] en determinats casos
• so [s] abans de e-so [ʒ] entre vocals
• so [ʃ] entre vocals i després de vocal diferent de i
• so [ʒ] abans de e

4.- Conjuga el present de subjuntiu i l’imperfet de subjuntiu dels verbs fer i criar

• Fer: faci, facis, faci, fem, feu, facin (present de subjuntiu)
• Fer: fes, fessis, fes, féssim, féssiu, fessin (imperfet de subjuntiu)
• Criar: criï, criïs, criï, criem, crieu, criïn
• Criar: criés, criessis, criés, criéssim, criéssiu, criessin

5.- Indica si les formes destacades són adverbis, pronoms o determinants

• determinant
• adverbis
• determinants
• pronoms

7.- Digues d’una manera més econòmica el fragment subratllat

Avantpassats

8.- Indica la categoria gramatical dels mots i forma derivats de la categoria gramatical que es demana

Gràcia (substantiu), graciós (adjectiu), graciosament (adverbi)Aigua (substantiu) aquós (adjectiu)Lleuger (adjectiu) lleugerament (adverbi)

10.- Selecciona l’opció de cada apartat que et sembli que s’adiu més al text

• Gènere textual: article d’opinió
• Tipologia textual: expositiva
• Organització textual: Particular-General
• Marcadors textuals: exemples

Activitats Pre-Tema 3

1.-Assenyala el tema del text i digues quin tipus de títol presenta. Quina visió del món et sembla que té l’autor?

Presenta un títol que no reflecteix directament el tema. L'autor té una visió del ´món curiosa, ja ques es pessimista realista i imaginativa a la vegada . Diu que entre la gloria i la vanagloria no hi ha res.

2.-Busca informació sobre el mite de Jonàs i la balena i exposa’l breument.

Jonas anant a profetitzae Nínive, durant la travessa pel mar van tenir una gran tempesta en la ja que els tripulants del vaixell es pensavent que tot aixo de la tempesta era culpa seva el van tirar al mar aixi que lse'l va empassar una ballena i aquesta el va vomitar a una platja on va seguir les ordres de Déu.

3.- Llegeix aquesta ressenya sobre el llibre a què pertany el conte i digues, de manera raonada, si s’adiu amb el relat que has llegit:

Contrasta d'una manera crua les vanalitats i grandeses de la gent.

4.- Indica el gènere i la tipologia textual del text.

Narratiu

5.-Assenyala el tipus de progressió del tema que segueix el text

Progressió de tema constant.
Un mateix tema genera una progressió de temes diferents

6.- Determina els elements narratius del conte.

• Estructura: Enric Sanui fa submarinisme, és empassat per un hidroavió, però Enric creu que l’ha empassat una balena. Al final se'n dona conté de la realitat.
• Temps: Actualment.
• Espai: Al mar
• Personatges: Enric Sanui i la ballena

7.- Digues quin tipus de narrador hi ha en el text.

Narrador omniscient

8.-Explica de manera breu la història que es relata

Enric Sanui és empassat per un hidroavió mentre fa submarinisme, però aquest es pensa erròniament que ha set empassat per una balena

9.- Explica l’evolució dels fets externs (allò que passa) i l’evolució dels sentiments del protagonista (allò que sent, desitja i pensa) al llarg del relat.

Enric Sanui fa submarinisme mentre pensa en el seu propi fracàs a la vida. Pensa en quan era jove que tenia grans fites marcades, però que a la fi ha acabat en una trista companyia d’assegurances.

Aquest nota que es xuclat per un monstre estrany que interpreta que és una balena. De repent la seva vida dóna un gir: S’imagina la fama a que el portaria si aconseguia sortir de la balena pel forat anal amb les amígdales del cetaci. Una satisfacció personal recorre dins seu.

Tot s’acaba ensorrant quan és expulsat a un bosc en flames per la suposada balena que acaba sent un hidroavió. De sobte se sent ridícul caient sobre el foc vestit d’home granota, l’oficinista submarinista.

10.- Fes una descripció completa del protagonista. Quins trets essencials en destacaries?

• Es sent fracassat
• No li troba el sentit a la vida
• no ha aconseguit les metes
• Espera una oportunitat
  

11.- Explica el sentit del títol. Quin sentit tenen el cel i l’infern?

És una antítesi que a la vegada compara la idea de glòria i de fracàs que se’ns mostra al text. Es com la frase de la gloria i la vanagloria.

12.- Localitza el joc de paraules que apareix al final del text i digues quin valor té.

La milmilionesima de segon vol dir que es infim el temps que costa passar de la vida perfecta a una vida penosa i mediocre.

13.- Fes el resum del text.

Enric Sanui el qual està pensant sobre les grans metes que tenia quan era jove mentres fa submarinisme .

De cop i volta és xuclat per un monstre estrany que interpreta que és una balena però en realitat es un hidroavió.

De sobte es sent ridicul d'haver pensat que era una balena el que l'havia xuclat i que es podia fer famos gracies a que sera curios veure a algu surtint de les amigdales de la ballena.

Al final es expulsat sobre un mar de flames.

14.-Fes una valoració crítica de la visió del món que l’autor transmet en el text.

L'autor en el text intenta dir que sempre ens hem d'aixecar per molt que caiguem, que tenim d'intentar aprofitar al maxim les oportunitats i saber que tant les bones coses si no les cuides com les coses dolentes si fas tot el posible per canviarles són efimeres.

Ens intenta dir que res no es per sempre si no volem , si ens esforçem segur que aconseguim canviar el que no volem o continuar el que volem.

Esquema Tema 1

1. Fonologia i fonètica.

Conceptes bàsics.

-La fonologia, és la teoria, la idea, i s’ocupa dels fonemes.
-La fonètica és la pràctica, el dur-ho a terme.

S’ocupa dels sons.

• Cada llengua té un sistema fonològic propi amb un nombre tancat d’elements distintius, els fonemes.

-El fonema es la unitat bàsica, i es defineix com :
Abstracte: unitat “ideal”, que en el moment que es materialitza apareix el so.
Mínima: no es pot descompondre en parts més petites.
Distintiu: formats per trets distintius
Funcional: capacitat de diferenciar significats.
No significativa: per sí mateixa no té significat

• La fonètica:
La fonètica és la pràctica, el dur-ho a terme.
Estudia les condicions de producció, transmissió i percepció del so

Emissor → Articula el so → Fonètica articulatòria
Canal → Transmet el so → Fonètica acústica
Receptor → Percep el so → Fonètica auditiva

En l’àmbit de la parla, el so, és la unitat bàsica.
Un al•lòfon és qualsevol realització fonètica d’un fonema.

Depenen de diversos factors:

-Context:
Oclusions : [b] [d] [g] segons qui el precedeix [β] [δ] [G]
Nasals : [m] [n] s’oposen en contextos intervocàlics.
Davant decertes consonants, assimilen el punt d’articulació de la consonantque els segueix.-

-Grups Geogràfics = zona dialectal.
occidentals no neutralitzen en posició àtona, els orientals sí.[λ] com [j] distinció fonemàtica de [b] i [v]

- Característiques:
Individuals → edat, sexe... [r] [s] [λ]

2. Neutralització i els trets suprasegmentals

La Neutralització és la pèrdua de diferenciació de 2 fonemes en un context determinat


- Fonemes oclusius /p/ /b/ /t/ /d/ /k/ /g/ a final de mot perden la diferenciació i apareix la variant sorda
- Reducció de sons vocàlics.

Els trets suprasegmentals són, les pauses, els accents i la entonació.

-pauses: possibiliten la respiració i estructuren

-accents: situen la intensitat amb que pronunciem les síl•labes

-entonació: corbes melòdiques que posen de manifest la intenció del parlant

3. El sistema vocàlic

Sortida lliure per la cavitat bucal Sortida de l’aire amb obstacles per la cavitat bucal

Funció sil·labica :Nucli

- Contactes vocàlics
• Interior d’un mot
• Entre mots consecutius: la elisió, el diftong i el hiat.

4. El sistema consonàntic

- Contactes consonàntics
• Emmudiment: el so es deixa de pronunciar
• Assimilació
- parcial → perd 1 tret i s’adapta al següent → adquirir [t]
- total → s’assimila totalment → Setmana [mm]

• Variants segons el context
- /b/, /d/, /g/ es poden resoldre de manera oclusiva [b][d][g] o aproximant [β][ð][ γ]

• Ensordiment

• Sonorització
- A fi de mot
Oclusives, fricatives i africades sonores esdevenen sordes en posició final absoluta [b][d][g] [f] [z] [dz][ ʒ][dʒ]->[p][t][k] [v][s][ts] [ʃ][ tʃ]

- Entre mots consecutius (so cons + so cons) (so cons + so voc)
So consonàntic + so consonàntic: Oclusives, africades i fricatives esdevenen sordes o sonores segons la característica del so que els segueix [b][d][g] [f] [z] [dz][ ʒ][dʒ] <->[p][t][k] [v][s][ts] [ʃ][ tʃ]o
So consonàntic + so vocàlic: Oclusives ensordeixen ([b][d][g] ->[p][t][k]) Fricatives i africades es tornen sonores [v][s][ts] [ʃ][ tʃ] ->[f] [z] [dz][ ʒ][dʒ]

- Enmig de mot
La característica del so de darrere influeix en la del davant-Canvis en el punt d’articulació[n] assimila el so que el segueix tan a interior de mot com entre mots consecutius

- Canvis en el punt d’articulació
[n] assimila el so que el segueix tan a interior de mot com entre mots consecutius

- Canvis en el mode d’articulació
[b][d][g] oclusives a principi de mot, darrere nasal i darrere oclusiva[b][d][g] aproximants [β][ð][γ] entre vocals i darrere fricativa i darrere africada

- Emmudiment : sons que es pronuncien en contextos tornen a aparèixer(un so deixa de realizar-se fonèticament)
Les oclusives p i b precedides de [m]
Les oclusives d i t precedides de [n] i [l]
Les vibrants en posició final
La r del verb prendre i compostos
Per contacte amb sons idèntics o amb el punt d’articulació pròxim

-Sensibilització: sons que normalment no es pronuncien, tornen a aparèixer
Infinitius i gerundis seguits del pronom feble
Sant + vocal
Amb+vocal
Vint+i

-Germinació: pronúncia doblada de consonants.
Etimològica: connexió, col•laborar
Afecta als grups –bl i gt- precedits de vocal tónica: doble [bb]
Assimilació total d’un so a les característiques del so que el segueix