Activitats tema 9

2. Fixa’t que la publicitat, sigui del tipus que sigui, es basa en uns valors compartits (per tots, per sectors socials...). Analitza aquests anuncis, digues a qui s’adrecen.

• Text 1:

Joves/ cotxe/ convèncer/ Gràcies a aquest cotxe podràs obrir-te pas a la vida/ ambició, competencia/ emotivitat (úsd’exclamació)/ molt alt(dels campions)

• Text 2:

adults/ arrugues/ convèncer/Gràcies a aquesta cremaja no hauràs depatir més perles arrugues/joventut/ emotivitat(ús d’exclamació i interrogació)/ alt (encara? –dos cops–, nous joves)

• Text 3:

Interessats en la ciencia/ ciencia/ comunicar/Gràcies a aquesta comunitat podrem entendre la ciència./ cultura/ racionalitat/ molt baix

• Text 4:

adults/ nens argentins/ convèncer/ Gràcies a aquesta aportació un nen deixarà de patir./ solidaritat, generositat/ emotivitat/ baix (presencia d’un personantge important i conegut)

3. Destria la tesi, els arguments i la conclusió.

• Text 1:

Tesi: La societat de la informació no es pot confondre amb una utòpica societat del coneixement.
Arguments: La facilitat d’accés a la informació no en pressuposa un ús intel•ligent.
Conclusió: No n’hi ha.

• Text 2:

Tesi: Sóc escriptor.
Arguments: Ho tinc inscrit en el DNI. Em guanyo la vida escrivint. Sóc escriptor i escriure és opinar. Com que les opinions personals són escasses, has d’opinar forçosament.
Conclusió: És igual. L’important és influir d’alguna manera en un àmbit de lectors.

• Text 3:

Tesi: Entre anar al cel i quedar-se a casa, va preferir això darrer.
Arguments: Tant li fa que tothom en parli bé. Tant li fa que a casa hi hagi goteres. Tant li és que hi hagi privacions.
Conclusió: No n’hi ha.


16. Identifica els arguments o les fal•làcies que presenten aquests textos i digues de quin tipus són:

• Text 1:

Argument per analogía: Com l’amor, la veritat d’una teoria es demostra en la capacitat que té per superar els problemes.

• Text 2:

Argument de fet: Està demostrat l’efecte de les emissions de CO2 sobre l’atmosfera.

• Text 3:

Fal•lacia Ad populum: Parla de tècniques modernes sense especificar-ne l’origen (la font) ni el tipus de mesuratge. La força de la fal•làcia rau en el terme modern, que identifiquem amb precisió.

• Text 4:

Fal•làcia Ad verecundiam: Cita Marc Aureli i Oscar Wilde.

7. Indica el tipus d’estructura:

• Text 1: estructura circular
• Text 2: estructura deductiva
• Text 3: estructura contraposada
• Text 4: estructura inductiva

11. Indica la funció dels connectors destacats.

• Text 1:

naturalment (confirmació), per tant (reforçament)

• Text 2:

ja que (prova), també (confirmació), per exemple (reforçament), però (objecció), per tant (reforçament),ara per ara (objecció), pel que fa (reforçament), pel que fa a (reforçament), no obstant això (objecció), en canvi (objecció).

• Text 3:

però (objecció), per exemple (reforçament), però (objecció), perquè (prova), en canvi (objecció), com si (objecció).


13. Indica quin tipus de recurs s’usa en cada cas.

• Text 1:

paral•lelisme (repetició d’estructures: perquè guanya, perquè el/la, i perquè)

• Text 2:

lèxic connotatiu (adjectius positius: insubstituïble, convenientment, intel•ligència, impecable), repetició (un testimoni)

• Text 3:

repetició (rampell de bogeria), ús de cometes (rampells de bogeria), metàfora (sembrat de cadàvers),hipèrbole (quants nens hauran de morir entre mandíbules de gossos?), pregunta retòrica (podem dir...?, L’assiduïtat...?, Quants nens...?)

• Text 4:

paral•lelisme (verb + molt, però + verb + poc), repetició (circumdar), comparació (les accions supèrflues... com l’escuma), metàfora (boca del remolí)

• Text 5:

metàfora (fustiga), proverbi (sempre plou sobre mullat)Text 6: ironia (tot el text), repetició (éssers, meitat, vulgars), metàfora (vehicles màgics).

Activitats pre-tema 2

1 Assenyala quin tipus de títol presenta el text.

• Temàtic

2 Indica el tema i expressa’l de manera precisa.

• L’espai públic europeu.

3 Digues quina intenció té l’autor.

• Fer-nos reflexionar sobre l’espai públic

5 .Digues quin d’aquests tipus d’organització de les idees té el text.

• Seqüència històrica

6 .Resumeix la idea del primer paràgraf.

• Al llarg de la història l’espai públic de les ciutats europees ha representat un element positiu.

7 .Com s’alteren els conceptes i exemples?

• El paràgraf segon serveix d’exemplificació del primer i el tercer de desenvolupament del tema.
• Primer s’ha presentat una idea, i després l’està consolidant argumentalment amb els exemples que ens ofereix, per després desenvolupar-la.

11. Explica el sentit del títol.

• Situar-nos en el tema i en l’espai de l’article.

12 .Defineix els conceptes següents.

• Espai aglutinador: Lloc on es concentrava molta gent i moltes activitats.
• Espai simbòlic: La organització de l’espai esdevé un reflex de com s’entén la vida.
• Caràcter plurifuncional: Dedicats a moltes activitats i funcions.
• Sostenibilitat de les ciutats: Fer que les ciutats siguin compatibles amb el creixement econòmic i la preservció de la biodiversitat.

15 .Fes un resum.

El narrador fa referència als espais públics i la seva aplicació en positiu al llarg de la història fins a l’aparició del cotxe que és qui és fa amo d’aquests espais.

Tot i que, es tendeixi a recuperar aquella primera visió dels espais públics, de la qual cosa s’alegra, tot i que també indica que vol que es faci de manera sostenible.

Activitats tema 2

3. Subratlla la clàusula substantiva .

• que els expulsin de l’associació. (CR)
• combatre la peresa. (subjecte)
• si podien fer la feina plegats. (CD)
• que l’època de veda finalitzés aviat. (CD)
• que el viatge programat fos un èxit. (subjecte)
• que la pell també registra el pas del temps. (CR)

5. Subratlla .

• qui t’ha traït. (Atr)
• que el partit acabarà amb un empat. (CN)
• preparar-se l’examen amb uns dies d'antelació. (Atr)
• que els preparéssim una festa sorpresa. (CAdj)
• de guanyar les oposicions. (CAdj)
• que tots érem una família va durar poc. (CN)

6. Subratlla les clàusules substantives i assenyala la funció.

• que aniria a la sessió inaugural. (CD)
• de fer-se entendre. (subjecte)
• que presentis el teu amic als pares. (subjecte)
• que li organitzem una cita amb el director general. (subjecte)
• que no teníem dret a vot. (CD)
• de tornar a sortir amb ell. (CD)
• que el prenguin per l’escarràs de l’empresa. (CR)
• que tot li vagi de mal en borràs. (CR)
• de dur-nos al cinema dimarts. (CD)
• de votar a les properes eleccions. (CR)

11. Subratlla les clàusules substantives interrogatives .

• què diu. (pronom)
• si vindrà al funeral del veí. (conjunció)
• quants nois convidaràs a la festa. (determinant)
• qui assistiria a l’acte. (pronom)
• què vol per sopar. (pronom)

13. Pronominalitza .

• Va dir-li-ho.
• Els ho recomanava.
• Fes-ho.
• S’hi va acostumar.
• Se’n penedí.
• Hi renuncià.
• Els ho explica.
• S’hi exposà.

16. Destria les clàusules adjectives:

• especificatives: a, e, f.
• explicatives: b, c, d, g.

17. Subratlla l’oració adjectiva, indica a qui complementa i quina funció realitza.

• que hem redactat tots plegats. (CD)
• que hem passat a la vora del mar. (CD)
• on escric. (CCLloc)
• algunes clàusules del qual no s’ajusten a la normativa legal. (CN)
• a qui vas donar aquell present. (CI)
• que vam contraure. (CD)
• al qual vas renunciar. (CR)
• a qui han contractat. (CD)
• on he viscut la meva infantesa. (CCLloc)
• que t’has comprat. (CD)
• del qual tothom parla tant. (CR)

22. Destria les adjectives de les substantives.

• que no superéssim les proves. (substantiva)
• que té. (adjectiva)
• que compartim. (adjectiva)
• que tothom hagi de repetir curs. (substantiva)
• que tothom hagi de sortir de les aules a la mateixa hora. (substantiva)
• que guia la nostra feina. (adjectiva)
• que la intolerància sigui desqualificada en tots els tribunals europeus. (substantiva)
• que hi hagi persones aforades en aquesta inculpació. (substantiva)
• que porta el tribunal suprem. (adjectiva)

26. Subratlla .

• el que diu. (subjecte)
• el que hem fet avui. (CD)
• a qui li ho va deixar. (CI)
• de qui no coneixes. (CR)
• tothom qui tingui gana. (subjecte)
• el que havíem de fer. (CD)
• a qui et va fer l’assegurança. (CI)
• qui ha organitzat els castells al poble. (Atr)
• dels que van baixar a la cova. (CN)

33. Completa .

• el que
• qui
• els qui
• el qual
• el que
• els qui
• la qual
• les qui
• la qual

38. Corregeix les construccions de relatiu incorrectes.

• amb qui
• de la qual
• de qui
• on
• la qual cosa
• en què
• de la qual

40 .Completa les oracions següents .

• a qui / al qual
• del qual
• on / en què / en el qual
• des d’on / des del qual
• que / el qual
• en qui / en la qual
• on / en què / en la qual

Activitats tema 4

4. Comparteixen el mateix camp semàntic, però no el mateix camp lèxic.

El català i el francès tenen el mateix sistema. L’anglès difereix en el fet de no distingir la matinada i el castellà no té vespre i una part del que en català és la nit, és denominada matinada.

5. El camp semàntic és el dels sorolls dels animals.

• Miol (gat)
• renill (cavall)
• gruny (porc)
• mugit (vaca)
• parrup (colom)
• esgüell (porc, conill, rata)
• lladruc (gos)
• esgarip (ocells nocturns)
• piulet (pollet)
• refilet (ocell)
• cloqueig (gallina)
• udol (llop)
• bram (ase, lleó)
• bonior (abelles)
• bel (be)
• nyec (ànec)
• escataineig (gallina)
• rauc (granota)
• esbramec (ós)
• aliret (pollí)
  
  

6.8. Campsemàntic.

• una engruna
• grans
• un enfilall
• un gotim
• un bocí
• un ramell
• una mica
• un grapat

• escamot (policies)
• quadrilla (toreros)
• aplec (sardanistes)
• esbart (dansaires)
• batalló (soldats)
• brigada (municipals)
• ramat (bens)
• rècula (ases)
• bandada (ocells)

9. Camp lèxic dels sorolls.

Sorolls de la natura:

• repic de la pluja sobre la teulada,
• el vent que sonoritzava les teules o els arbres

Sorolls de la ciutat:

• la vibració d’un cotxe, suau i sonar brogit de riu
• agulles de sorolls

10. Camp lèxic de l'ambit culinari.

Cuinar

• guisar (coure amb suc i condiments)
• coure (cuinar amb foc)
• escalivar (coure al caliu)
• bullir (coure amb aigua)
• fregir (cuinar amb oli bullent)
• estofar (coure a foc lent i amb tapa per evitar l’evaporació)
  

b) Gust

• dolç (sucre)
• picant (cou)
• amargós (desagradable)
• àcid (vinagre)
• salat (sal)
• insípid (sense gust)
• agre (acid desagradable)
  

c) Senyal

• empremta (cos)
• petjada (peu)
• cicatriu (cos)
• ditada (dit)
• rastre (peu)
• traça (general)
• marca (objecte)
  

d) Trencar

• esbocinar (bocins)
• desballestar (peces mecanisme)
• esquinçar (paper, teixit)
• fracturar (os)
• esberlar (en el sentit de les fibres)
• xapar (esberlar)
  

e) Dir

• insinuar (lleugerament)
• proclamar (anunciar públicament-política)
• divulgar (molta gent)
• recalcar (remarcant una part)
• reiterar (repetir)
• formular (reduir)
• confessar (la veritat)
• anunciar (una notícia públicament)
• especificar (en detall)
• afirmar (dir), negar (desacord)
• observar (remarcar un fet)
  

11. Hiperònim

• acció
• moviment
• ocell
• ideologia
• terreny
• arma
• organ
• narració

12. Completa

• dates, dades,
• número, nombre
• difús, difós
• prejudicis, perjudicis
• ratificar, rectificar
• carrera, cursa
• plànol, planell
• fons, fondo
• fulles, fulls
• sotmès, submís
• peregrina, pelegrina
• eludeix, al·ludeix
• mitjà, medi

13. Defineix

• Prevenir: Advertir per endavant (algú) d’alguna cosa. Ja l’havien previngut contra les pretensions del president.Preveure (alguna cosa) per impedir-la, evitar-ne l’efecte, etc. Prevenir una objecció, una dificultat.Aquest és un bon remei per prevenir una recruada. Disposar per endavant l’ànim (d’algú) en un sentitfavorable o desfavorable. Us previnc que si no ho feu hi sortireu perdent.
• Preveure: Veure, concebre, per endavant (allò que ha d’ocórrer). Preveure l’èxit d’una empresa. Fàcil, difícil, depreveure. Era una cosa prevista.
• Màniga: Part del vestit que cobreix totalment o parcialment el braç. Les mànigues de la camisa són massa llargues.
• Mànega: Tub llarg i flexible de lona, de cautxú, de cuir, etc., per a conduir, trasbalsar, llançar en una direcció determinada,líquids. Els bombers van haver d’utilitzar la mànega per apagar el foc que s’havia declarat a l’entrada de la facultat.
• Addicció: Estat de dependència fisiològica i psicològica a una substància o a una pràctica, més enllà del control voluntari. Aquest medicament produeix addicció.
• Mesura: Quantitat d’alguna cosa determinada per mesurament, valor numèric obtingut com a resultat de mesurar. No n’oblidis la mesura de longitud!
• Mida: Mesura, especialment lineal. Cal prendre les mides de la post.
• Complet: Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous.
• Complert: Executat completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Compliré els teus desitjos.

17. culte / estàndard / col·loquial

• colpejar - pegar - estomacar
• escarni - befa - burla
• foll - boig - tocat de l’ala
• cavil·lar - pensar - barrinar
• embriagar-se - emborratxar-se - agafar una turca
• escapolir-se - fugir - guillar
• gosar - atrevir-se - posar el cascavell al gat

18. La durada, l’atenció i l’abast de la mirada són trets que poden diferenciar les maneres de mirar.

• observar
• llambregar
• badar
• guaitar
• fitar
• contemplar
• atalaiar

23. Tots són homòfons.

• a) accés, b)excés
• a) excepció, b) accepció
• a) lliurament, b) lliurement
• a) avanç, b) abans
• a) efecte, b) afecte

27. 26.Diferenciar entre SF i SP

• nodrir: SF (sentit figurat) / SP (sentit propi);
• assetjar: SP / SF
• aclarir: SF / SP
• perdre: SF / SP
• ensumar: SF / SP
• amarar: SP / SF
• esclatar: SF / SP
• llegir: SP / SF
• mirar: SP / SF
• caure: SF / SP
  
• fruit de (sentit figurat) - producte (sentit propi) - agricultura
• navega (SF) - es mou (sentit propi) - informàtica
• atacar (SF) - aprofitar-se’n (SP) - guerra
• pluja (SF) - gran quantitat (SP) - meteorologia
• impotència (SF) - indefensió (SP) - sexualitat
• clatellada (SF) - derrota (SP) - violència
• combat (SF) - tracta (SP) - guerra
• carrega (SF) - critica (SP) - guerra
• baixa (SF) - inferior (SP) – mesura
  

30. Figures retòriques

• metonímia
• metàfora
• metonímia
• eufemisme
• metàfora
• metàfora
• eufemisme
• metonímia
• metàfora
• metonímia
• metàfora
• metonímia
• eufemisme

Tema 8

1. Ús de la llengua i nivells lingüístics

Tipus de signe


No verbal

• Emblemes


• Il·lustradors


• Manifestadors d'afecte


• Reguladors


• El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants


• També: Indicis, Icones i Símbols

Lingüístic / no lingüístic

• Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)


• En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)

Els símbols:

• Precisa


• Eficaç


• Universal

2. La modalitat

L'ús de la modalitat oracional

Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.

Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col·loquials, i alguns argumentatius i literaris.

3. Àmbit Fonètic

Posen en manifest dades sobre:

• la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
• La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
• Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà

4. Àmbit Morfosintàctic

El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...

Estructura sintagmica

Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje

Ús verbal

Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.

Tipus de connector

• Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
• Els narratius de temps
• Els argumentatius lògics

Complementació

• En els textos expositius abunda la complementació nominal
• En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.

Sintaxi simple/ composta

• En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
• En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació

La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge

• La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
• Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal

5. Ámbit Lexicosemàntic

-Depen de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text

Tema

-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.

Exemple: El soneto de química que feia el mossen.

El tractament del tema

• Tractament general: Llengua comuna
• Tractament especialitzat

Les àrees del coneixement: necessitat que té la ciencia de denominar de manera clara i precisa qualsevol element, treballen amb termes ( unitats especialitzades)

Els termes

Semànticament

• Unitats monosemiques
• Unitats amb valor distintiu
• Unitats inserides en xarxes conceptuals

Formalment

• Neologismes
• Manlleus
• Especialització semàntica
• Composició sintagmàtica
• Sigles i àcronims
• Metonímia

L'ambit literari

-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica

6. La Modalització

Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.

El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.

L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació

• Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
• Signes de puntuació: les comes , les cometes

Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals

La modalitat oracional

Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...

Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic

• L'us de formes valoratives
• L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
• L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
• L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
• L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
• L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.

Activitats tema 8

1.- Expressa el significat de cada emblema amb una frase o sintagma:

• Aturat
• Molt bé
• Cap Allà
• Victoria
• Malament
• Perfecte

2.- Assenyala els estats emocionals

• Rabia
• Tristesa
• Orgull
• Por
• Alegria
• Sorpresa

3.- Explica la situació que es produeix en el text. Assenyala la informació no verbal i relaciona-la amb l'actitud de cada personatge

• Valents ( els qui volen sortir)

• Astals:Enèrgic

  Puig: Enrabiat, sarcàstic

• Covards ( els qui no volen sortir)

• Nel: Angoixa, angunios

  Riera: Descoratjat

Són quatre soldats que discuteixen sobre la lluita, sobre sortir o quedar-se on son.

5.- Indica el valor de les següents oracions

• Demanda
• Informativa
• Informativa
• Demanda
• Informativa
• Expressiva
• Expressiva
• Amenaça
• Ordre
• Expressiva

6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit

• Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
• Total- Vull saber si m'has trucat avui
• Parcial- Em pregunto on es la sal
• Total- Em pregunto si ho has pensat
• Parcial- Vulls saber que soparem avui

8.-Assenyala el valor de cada oració

• Ordre
• Demanda
• Prec
• Suggeriment
• Demanda
• Ordre
• Suggeriment
• Demanda

Els exemples de queixa i avis són:

• Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
• Vols que cridi al sr Gat? - Avís

12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.

1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca

13.- Completa

Text 1

• Gènere Textual: Informatiu
• Tipologia textual: Expressiva
• Modalitat oracional: Interrogativa

Text 2

• Gènere Textual: Publicitaria
• Tipologia textual: Argumentativa
• Modalitat oracional: Exclamativa

Text 3

• Gènere Textual: Diccionari
• Tipologia textual: Expositiu
• Modalitat oracional: Declaratiu

Text 4

• Gènere Textual: Llibre de text
• Tipologia textual: Instructiu
• Modalitat oracional: Imperatiu

16.- Indica quina persona gramatical apareix en cada text. Explica'n les causes.

• 3a: per fer-ho més objectiu ja que és un fet històric
• 3a: Es una recepta de cuina

23.- Subratlla els connectors i digues de quina naturalesa són.

• A la dreta: espacial
• A l'esquerra: Espacial
• Al centre: Espacial

• De sobte:Temps
• En un tres i no res:Temps
• Al cap de poc:Temps
• Després:Temps

• Per desfer malentesos:explicació
• No és res més que:explicació
• Per tal:explicació
• De manera que: explicació

26.- Digues quina de les formulacions seguents es més objectiva

• L'atur baixa un 13% (impersonal)
• Declaren l'estat d'excepció
• Fortes pluges cauen al sude de la Península
• Els homes omplen el 20% dels cistells d'anar a comprar.

29.-Digues quins enunciats no assumeix l'autor i per quins elements es posa de manifest.

• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho han fet ells.
• 3a persona. Ho fan ells
• Segons experts
• Ho assumeix, 1era persona
• Segons experts

Activitats pre-tema 8

1.- Defineix l'instint de seducció

El instint de seducció és facilitador d'esdevenir preferit escollit, en l'acte de selecció per l'excel·lència, el de company per a la interacció sexual

3.- Situa el tema del text, indica si es temàtic o remàtic.

El fet de seduir es un acte instintiu . Títol remàtic.

4.-Assenyala la funció del llenguatge que preval al text.

Referencial: aporta informació nova en el text.

5.- Assenyala l'anecdota del text.

Quan una persona surt, té com a instint buscar la seva parella, la dona dels seus fills.

6.-Determina la tesi argumentacio i conclusio del text.

• Tesi: ens mou l’instint de seducció.
• Argumentació: Exemples els sers sexuals , les dones van més allà de l’atracció física sense seducció, no hi hauria evolució.
• Conclusió: Voluntat de seduir.

7.-Estructura del text

• Inductiva.
• Tesi inicial
• arguments
• conclusió

8.-Escriu una frase de la tesi del text

En les relacions socials busquem les nostres parelles.

14.- Fes el resum del text 45 mots aprox.

Quan sortim de casa , a la nit, moltes vegades som moguts per l'instint de seducció el qual ens fa buscar la interacció sexual tant pels homes ( busquen bona "carn") com per les dones (busquen atributs més emocionals). En conclusió podem dir que la seducció es una arma biologica per l'evolució.

Activitats tema 7

1.-Indica l'antecedent

• Em : La mestressa de la floristeria
• La : La mestressa de la floristeria
• Li : A qui narra l’historia
• Omissió : jo
• -la : a ella
• Omissió : ella
• Una nena : ella
• Omissió : ella
• Omissió : jo...

2.- Incdica si són catafores anafores i el tipus

• Anàfora el·líptica
• Catàfora
• Anàfora de referència
• Anàfora de referència
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora el·líptica
• Anàfora de sentit
• Catàfora
• Anàfora de referència

3.- Completa les frases següents

• l’astre
• ronca
• la fauna
• l’àpat
• la acopada
• la catàstrofe

5.-Digues si són coreferents

• sí
• sí
• sí
• no
• sí
• no
• no

6 .-Indica totes les referències

• El
• aquest empordanès
• fem
• el meu amic
• li
• quan pugui dir alguna cosa

7.-Relacionael pronom amb el significat.

• ballar-la : passar-s’ho malament
• carregar-se-la : ser culpat
• dinyar-la :morir
• no tenir-les totes : tenir por
• jugar-se-la : arriscar
• passar-la : patir
• tenir-se-les : barallar-se
• fer-la : fer alguna cosa inconvenient
• campar-se-la : guanyar-se la vida
• cagar-la : equivocar-se de mig a mig
• vessar-la : cometre un error
• fer-la grossa : fer una mala passada
• fer-la petar : conversar
• pirar-se-les : marxar
• tenir-los ben posats : tenir coratge
• saber-la llarga : tenir molta astúcia
• clavar-les pels descosits : parlar sense miraments
• pensar-se-les totes : tenir molta imaginació

8.-Indica si són anàfores o verbs pronominals

• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• verb pronominal
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• anàfora
• anàfora
• anàfora
• verb pronominal
• Anàfora
• Anàfora

De la paraula al text

5.- Indica el tipus de progrssió que es fa en el text

• Es produeix una progressió temàtica de tema constant, ja que sempre segueix una mateixa línia.

6.-Diques quina seqüencia textual preval en el text

• En aquest text preval una seqüència textual de caràcter descriptiu.

9.- Digues si es tracta d'una descripció subjectiva o objectiva.

• Es tracta d’una descripció subjectiva, ja que l’autor expressa en tot moment el seu parer i la seva manera de pensar.

Activitats pre-tema 7

2.-Fixat en el títol, es adequat?

Sí, és un títol extraordinari per una història de caràcter extraordinari.

3.- Determina el tema del text

Es parla d'una dona morta

4.- Identifica el gènere i la tipologia textual

• Conte fantastic
• Narrativa

5.-Indica l'estrucura del conte.

Història dins una altra història, es lineal, flashback

Activitats tema 6

4.-Indica el tipus de paragraf

• desenvolupament
• introductori
• tancament
• introductori
• tancament
• desenvolupament
• desenvolupament
• introductori
• introductori
• tancament
• tancament

6.- Com s'ha organitzat la informació?

• Progressió de tema constant
• Progressió de tema derivat
• Progressió lineal

7.- Determina el tipus de progressar la informació

• Remàtic
• Temàtic

14.-Indica el gènere i la tipologia textual

• periodístic/instructiu
• esportiu/convencional
• acadèmic/retòric
• informatiu/argumentatiu
• empresarial/descriptiu
• acadèmic/argumentatiu
• acadèmic/retòric
• informatiu/descriptiu
• acadèmic/narratiu
• j- periodístic/instructiu
• k- esportiu/narratiu

15.- Indica la finalitat d'aquests gèneres

• Article d’opinió: informatiu/descriptiu-
• Crònica: periodístic/explicatiu-
• Editorial: informatiu/expositiu-
• Acudit: divertit/conversacional-
• Columna: opinió/descriptiu-
• Entrevista: informatiu/conversacional-
• Notícia: informatiu/explicatiu-
• Predicció:informatiu/expositiu-
• Reportatge: periodístic/narratiu-
• Carta al director: explicar/explicatiu-
• Ressenya crítica: criticar/explicatiu

16.-Assenyala el gènere i la tipologia dels fragments següents

• empresarial/descriptiu
• esportiu/predictiu
• informatiu/narratiu
• administratiu/expositiu
• religiós/conversacional
• justícia/argumentatiu
• periodístic/retòric

18.-Indica el tipus d'organització de les idees

• predictiu
• instructiu
• conversacional
• narratiu
• descriptiu
  

19.- Contesta les següents preguntes

• Modes del jovent. A Alemanya s’ha posat de moda modificar-se la dentadura de la gent jove per assemblar-se a vampirs. Aquest fet comporta problemes amb la seguritat social.
• Al inici i al final.
• Comença amb la informació més important i cada cop va perdent importància. D’aquesta manera es capta l’atenció de l’oient.

Activitats pre-tema 6

2.-Indica que preten l'autor en aquest text.

El model d’amor ha caducat i s’ha de reinventar

3.- Quin tipus de títol a triat ?

Temàtic.

4.- Assenyala l'estructura argumentativa

• Argumentativa inductiva.
• Cronològic.

5.- Destria la tesi, l'argumentació i la conclusió i fes l'estructura del text.

• L’amor es canviant.
• Exemples històrics.
• L’amor s’ha de reinventar.
• Lineal. Segueix un esquema.

10.- Determina la conclusió del text

L’amor es carnal.

Esquema tema 7

1. La cohesió del text

Un text assoleix eficacia si en la formulació del missatge les expectatives de l'emissor son processades i interpretades adequadament pel receptor.

La cohesió fa referència de l'estructura interna.

2. La referència

El context extralinguistic:

• El món: Representen la realitat/ Funció representativa
• L'entorn físic (díctics: elements que relacionen el discurs amb l'entorn físic)/ Funció didàctica

El context linguistic:

• Relació interior al text
• Recuperació de termes apareguts anteriorment/ Funció anafòrica
• Es fa efectiu a partir de l'anàfora ( s'interpreta segons antecedent)

Anàfora de referència

Dos elements són coreferents quan representen un matix referent, és a dir, designen la mateixa persona o cosa.

Han trencat un vidre i l'hauran de reposar aviat.

Anàfores gramaticals

• Pronoms personals forts i febles
• Pronoms determinants possesius i demostratius
• Pronoms relatius
• Pronoms interrogatius ( catàfora , el antecedent va darrere)

Anàfores lèxiques

• Sinònims
• Hiperònims
• Hipònims

Anafora de sentit

S'estableix entre elements que comparteixen el significat però no representen pas el mateix element.

El cotxe d'en Miquel és preciós. Tinc ganes de comprar-me'n un.

• Pronoms febles adverbials (en,hi) i el neutre ho
• La forma fer-ho
• El pronom demostratiu això
• El pronom adverbial on
• Els adverbis aquí allà allí

Anafora el·liptica

També anomenada anafora zero.

Es dona quan s'elideix un element perque ja a aparegut anteriorment i es pot sobrentendre sense la presencia de cap pronom.

Els pares van marxar. No tenien feina i volien fer un volt.

3. La connexió

• Implícita:La relació esdevé sense la presència d'un element que n'expliqui la relació.
• Explícita:La relació que vehiculen els enunciats es posa de manifest amb la presencia d'un element.

La connexió es fa efectiva mitjançant conectors

• Segons forma gramatical
• Segons funció
• Segons relació semantica

4. Els connectors: Classificació formal

Connectors basics

• Conjuncions

1. Pertanyen a una clase gramatical tancada
2. Actuen en l'ambit oracional, en el marc de l'oració composta
3. Relacionen sintacticament dues oracions a partir de la coordinació i la dependencia.

• Connectors Parentètics

1. Van entre pauses i funcionen com un parentesis d'aquí ve el nom.
2. Pertanyen a classes gramaticals i estructures diverses
3. No exerceixen funció sintactica
4. Presenten mobilitat oracional i es poden combinar amb conjuncions.

Altres Connectors

• Lèxics

Per dir-ho amb altres paraules ( actua com a connector)

• Gràfics

Guions, lletres, numeracions...

5. Organitzadors Textuals

Ordenadors

• Numèrics
• Espacials
• De temps

Introductors

• De tema
• De disgressió

6. Els connectors textuals

L'orientació dels enunciats

• Arguments que segueixen la línia discursiva : Addició, reformulació, causa-conseqüència
• Arguments que modifiquen la linia discursiva: Contraargumentació

Classificació semàntica

• Afegir
• Explicar
• Conseqüència
• Contrastar

Addició

S'usen per afegir arguments al contingut de l'enunciat

• Continuant, i a continuació
• Intensificat, i a més a més
• Generalitzant, en general
• Especificant, especialmet
• Ampliant reforçant, efectivament
• Equiparant, així mateix
• Com a connector oracional: i

Reformulació

Es pot reformular el contungut d'un enunciat tot:

• Explicant , és a dir
• Introduint, Més ben dit
• Exemplificant, a tall d'exemple
• Resumint, en resum
• Com a connector oracional: o , o bé

Causa conseqüència

Expliciten la relació de causa o conseqüència que s'esdevé d'allò plantejat.

• Causa, perquè, com que
• Consequencia, per tant, en conseqüència
• Com a connector oracional: de manera que, així que

Contraargumentació

Explicita relacions que modifiquen l'orientació argumentativa. El segon argument afegeix conclusions no esperades .

• Per contra, tanmateix
• Amb tot i això, així i tot
• Fet i fet, en realitat
• De tota manera , en qualsevol cas
• Si més no , almenys
• Com a connector oracional: però, sinò, encara que, baldament

Esquema tema 6

Comunicació i coherència textual

• Coherència externa : Format per elements paratextuals i de disposició formal de la informació.
• Coherència interna: formada per elements semàntics i organitzatius de la formació.

L’estructura de l’acte comunicatiu:

Estructura formada per tres components

• Obertura o introducció
• Desenvolupament
• Tancament o cloenda

Abans de construir un text s’ha d’escriure un esquema o esquelet per tal de que estigui ben cohesionat i que pugui tenir una certa coherència.

La coherència externa:
Segons el tipus de text trobem

• Títol temàtic i títol remàtic

El paràgraf
Consisteix en

• Unitat visual i formal: Ha de ser fàcil de llegir i ha de tenir una certa estructura.
• Unitat significativa: Desenvolupa una idea i l’estructura ha de tenir una certa relació i cohesió.
• Unitat funcional: Està dividida en diversos paràgrafs tant introductoris, de desenvolupament, com de tancament.

La coherència interna:
La macroestructura

• Concepte que fa referència al contingut i es relaciona amb aspectes semàntics i dóna compte del sentit que transmet un text.

La progressió temàtica

• Tema: Allò que un missatge donem per sabut , ja que coneixem.
• Rema: S’aporta al missatge com a nou

Tipus de progressió temàtica

• Progressió lineal
• Progressió de tema constant
• Progressió de tema derivat

La superestructura

• Fa referència a l’organització del text però no en un sentit semàntic, sinó en relació a la forma com està organitzat el discurs.
• Es poden classificar en patrons segons el format extern i l’estructura interna; és a dir, tot el conjunt d’elements lingüístics que determinen la pertinença d’un text a una altra tipologia textual.

Els gèneres textuals

• Es defineixen a partir d’elements formals i externs al text.
• Són estereotips.- Són una llista oberta.

Tipologies textuals:

• Es poden classificar segons si presenten una estructura homogènia; quan hi ha un sol tipus de seqüència, o una estructura heterogènia; quan hi participen diversos tipus de seqüències.

Organització de la informació:

• Text descriptiu: percepció de l’espai- Text narratiu: dimensió del tems
• Text instructiu: organització amb estructura
• Text predictiu: aporta informació relativa al futur
• Text conversacional: organitza la informació a través dels torns de la conversa.
• Text retòric: variants segons el gènere
• Text expositiu: segueix l’estructura base d’introducció, nus i cloenda.
• Text argumentatiu: organitza la informació atenent l’ordre i la disposició dels elements que el constitueixen; argument, tesi, argumentació i conclusió.

Esquema tema 5

1. Estudi de la llengua:

Codi:

• Fonètica: Sons del llenguatge.
• Fonologia: Elements distintius i funcionals de la llengua.
• Morfologia: Regles que regeixen l’estructura de la llengua.
• Sintaxi: Funció dels elements dins de l’oració.
• Lexicologia: Recursos de formació de mots.
• Semàntica: Significat de les unitats lingüístiques.

Ús:

• Sociolingüística: Relacions entre llengua i societat.
• Lingüística textual: Analitza el text com a unitat i explica les lleis internes que el governen
• Pragmàtica: Estudia el fenomen comunicatiu.

2. Les propietats textuals

Les principals propietats textuals en són tres:

• Adequació: Un text ha d’estar adequat perquè tingui un cert sentit dins del context.
• Coherència: A de fer referència al tema que s’està desenvolupant.
• Cohesió: Les parts han d’estar ben unides entre elles per que tingui sentit amb la resta del text.

3. Text i comunicació

Tema:

• De que tracta el text
• Recursos lèxics que pertanyen
• Es pot tractar de manera general o especialitzada

Intenció:

• El propòsit dona lloc a l’acte comunicatiu
• Propòsits múltiple i variats
• Es classifiquen en objectius o subjectius

Canal:

• Mitjà per on es transmet el missatge
• Es classifica en oral i escrit
• Maneres diferenciades

Context:

• Context físic à Comporta una informació explícita o implícita
• Context d’ús à La situació determina si es d’àmbit privat o públic
• Context sociocultural à Coneixement de l’autor sobre els interlocutors

Interlocutors: emissor i receptor

• Són els protagonistes
• Característiques que els fan diferents
• Ens trobem amb textos amb formalitat alta i baixa

L’emissor:

• Subjecte parlant i locutor

Participació de l’emissor en el text:

• Te una intenció objectiva
• Presència emissor i absència de l’emissor

La veu de l’emissor i les altres figures del discurs:

• Intervenció d’un altre punt de vista
• Apropiació elements a algú
• crítica i desqualificació
• ironitzar
• negar una afirmació
• fer una petició de manera indirecta
• Segons el discurs: directe o indirecte
• discurs sense marques de citació

5. Els recursos lingüístics

Tipus de registres:
Registres informals:

• Propis de situacions quotidianes
• Sense elaboració

Registres formals:

• Prèvia elaboració
• Situació poc quotidiana

Registre estàndard:

• Varietat comuna, habitual
• Varietat codificada, segueix la norma gramatical
• Varietat neutra, no està marcada ni geogràficament ni social
• Varietat formal, defuig la subjectivitat i la familiaritat

Registre tecnicocientífic:

• Formalitat llenguatge

Registre literari:

• Poètic

Registre col·loquial:

• Quotidianitat de les situacions

Registre vulgar i argots:

• Registre vulgar:

Elevat nombre de vulgarismes dins d’un text

• Argots: Varietat de parla típica de zones i professions marginals

6. Adequació textual

• Propietat que respon a que un text sigui adequat

La dixi

La dixi és un fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.

Tres elements bàsics de l’acte comunicatiu:

• persones (jo, tu)
• temps (ara, abans, després)
• espai (aquí, allà)

Formes interpretables en determinades situacions de comunicació.

Dixi de persona:

• Persones de l’enunciació.
• La tercera persona no presenta funció díctica.

Dixi social:

• Relació entre els interlocutors
• Formes:Pronoms personals (tu, vos, vostè) Vocatius i formes protocol·làries (senyor/a, molt honorable/enta)

Dixi d’espai:

• Situa marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat i llunyania en referència a les persones de l’enunciació.

Dixi de temps:

• S’organitza a partir del temps de l’enunciació.

El llenguatge que cal utilitzar

Entre les pautes que s'han de seguir durant la cració d'un text ens trobem amb l’adequació, la cohesió i la coherència, si les seguim estrictament segons es regeixen farem una cració de qualitat.

La primera es tracta de saber a quin ens adreçem cosa que necessitem saber abans de començar a escriure. Es a dir, no utilitzarem el mateix llenguatge si ens adreçem dins l'ambit familiar que en una carta al director o més enlla, si ens adreçem a alguna icona política o autoritat.

Serà molt important per altra banda la correcció tant ortografica com de claredat. Es a dir aconseguir la puntuació correcta , divisió de paragrafs correcte, ortografia correcta, etc. Ens serà de gran utilitat el no utilitzar paraules abreujades o extretes directament d'un traductor online. Si complim tots aquest punts, la comprensió d'aquest text serà molt més facil.

Per acabar i com a punt per l'exelència tindriam que evitar l'ús de repeticions innecessàries,l’elisió de cacofonies o l’espessor dels paràgrafs. Aquest són alguns del mecanismes més utilitzats. També seria convenient evitar montonia, i a la vegada utilitzar paraules concretes per tal de donar riquesa al text.

Si seguim totes aquestes regles guanyaràn molt la qualitat dels nostres escrits.

Activitats Tema 5

1.- Fixa't que un mateix tema es pot tractar de maneres ben diferents segons la situació de comunicació. Relaciona cada situació amb el que li correspongui:

a) Una mare explica al seu fill el gran deama que pot ocasionar la ingesta de drogues.

• Funció: Connativa
• Intenció : Subjectiva
• anal : Oral
• Registre : Informal

b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...

• Funció :Referencial
• Intenció: Objectiva
• Canal: Escrit
• Registre: Fromal

c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.

• Funció : Expressiva
• Intenció : Subjectiva
• Canal : Oral
• Registre : Informal

7.- Explica el sentit d'aquests diàlegs:

• Indirectament li diu que no pot anar a comprar per falta de temps.
• Els seu dia de treball no ha set agradable.
• Gràcies a la familiaritat que hi té amb el que li diu li comenta irònicament.

8.- Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent:

El protagonista del text es diu Marc i està malalt o per alguna cosa li fa mal el cap, però aquesta no es la única cosa que no li agrada . Més tard es veu que el que li passava era que estava malament amb la companyia de la Joana. També es veu com la Joana intenta ajudar-lo i parlen. La copnversa sorgeix d'una anterior discussió probablement produida per un malentes anterior.

10.- Valor dels díptics:

• espai
• temps
• espai
• espai

12.- Indica la participació de l'autor en el text:

• Objectiu
• Subjectiu
• Subjectiu
• Objectiu
• Subjectiu

14.- Digues si els textos són adequats o no

• No
• Sí
• No

Esquema Tema 3

1. La formació de mots:

• -Ús de recursos lingüístics interns:

Serveixen per crear nous mots a partir de les que ja existeixen a la llengua.

• Ús de recursos lingüístics externs:

Es basen en la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.

2. La derivació

• Consisteix a afegir un morfema derivatiu a un radical o esquema.

Tipus de derivació:

• Prefixos: Es situen abans del lexema. Desigual
• Infixos: Entre lexema i el sufix. Assolellar
• Sufixos: Darrere del lexema. Arbreda

2.1. Els prefixos:

Classificació en tres criteris:

• Fonològic: Tonicitat. Prefixos àtons o tònics. besavi
• Morfosintàctic: Recategorització lexema. Prefixos a- /en-. enterra
• Semàntic: Expressa el significat. Excloure

2.2. Els infixos

Llista tancada i amb pocs matisos.

• Exemples: ferr-er/ferr-at-er

2.3. Els sufixos

Expressen més d’un significat: Una categoria gramatical, formació adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i adverbials.

Exemples: tristor, genial, aclaparador,...

La formació de noms:

• Derivació amb sufixos valoratius no forma noves unitats lèxiques: Simplement afegeixen una propietat relativa a la dimensió o bé valorativa.
• Derivació amb altres tipus de sufix forma noves unitats amb nous significats i recategoritza el radical

Noms derivats adjectius

• Formació de noms abstractes. Pobresa, brutícia,...

Noms derivats de verbs

• Els noms derivats de verbs solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l’acció verbal o l’agent que la realitza.

La formació d’adjectius

• Adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen.

3. La lexicalització

Explica tots aquells processos de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.

3.1. La composició

Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.
Exemples: allioli ( formació all i oli)

3.2. La sintagmació i la fraseologia

La sintagmació consisteix a combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb significat específic, dins de l’oració·

La fraseologia consisteix a formar oracions que funciones com a construccions fixes amb un sentit específic.

Totes dues comparteixen dos fenòmens:

• Són unitats fixades
• No tenen un significat literal

Exemples: Locucions gramaticals, verbals, lèxiques i la fraseologia

3.3. L’habilitació

Recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramamtical i un nou significat a una unitat ja existent.

• Exemple: Seient/ Ver seure, designa on seiem

3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació

• La truncació consisteix a modificar un mot existent escurçant-lo, però conservant-li les característiques gramaticals i el significat.
• S’usa en la formació d’hipocorístics i en alguns compostos cultes. (Radiocasset).
• També ús de sigles i acrònims
• L’onomatopeia és un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat en aquest concepte. ( fer la viu-viu)
• La reduplicació és un recurs que consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és molt poc productiu en català. (pengim-penjam).

4. Els manlleusRecurs molt important de formació de mots és el préstec o manlleu.
El lèxic d’una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen.

• La base comuna i constitutiva de la llengua
• Les restes de les llengües anteriors- Les aportacions posteriors