dimarts, 23 de febrer del 2010

Tema 8

1. Ús de la llengua i nivells lingüístics

Tipus de signe


No verbal

    • Emblemes

    • Il·lustradors

    • Manifestadors d'afecte

    • Reguladors

    • El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants

    • També: Indicis, Icones i Símbols

Lingüístic / no lingüístic


  • Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)

  • En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)

Els símbols:


  • Precisa

  • Eficaç

  • Universal

2. La modalitat


L'ús de la modalitat oracional

Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.

Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col·loquials, i alguns argumentatius i literaris.

3. Àmbit Fonètic

Posen en manifest dades sobre:
  • la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
  • La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
  • Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà
4. Àmbit Morfosintàctic

El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...

Estructura sintagmica
Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje

Ús verbal
Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.

Tipus de connector
  • Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
  • Els narratius de temps
  • Els argumentatius lògics

Complementació
  • En els textos expositius abunda la complementació nominal
  • En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.

Sintaxi simple/ composta
  • En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
  • En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació

La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge

  • La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
  • Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal
5. Ámbit Lexicosemàntic

-Depen de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text

Tema
-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.
Exemple: El soneto de química que feia el mossen.

El tractament del tema
  • Tractament general: Llengua comuna
  • Tractament especialitzat
Les àrees del coneixement: necessitat que té la ciencia de denominar de manera clara i precisa qualsevol element, treballen amb termes ( unitats especialitzades)

Els termes
Semànticament
  • Unitats monosemiques
  • Unitats amb valor distintiu
  • Unitats inserides en xarxes conceptuals

Formalment
  • Neologismes
  • Manlleus
  • Especialització semàntica
  • Composició sintagmàtica
  • Sigles i àcronims
  • Metonímia

L'ambit literari

-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica

6. La Modalització

Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.
El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.

L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació

  • Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
  • Signes de puntuació: les comes , les cometes

Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals

La modalitat oracional

Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...

Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic
  • L'us de formes valoratives
  • L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
  • L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
  • L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
  • L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
  • L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.

Activitats tema 8

1.- Expressa el significat de cada emblema amb una frase o sintagma:

  • Aturat
  • Molt bé
  • Cap Allà
  • Victoria
  • Malament
  • Perfecte

2.- Assenyala els estats emocionals

  • Rabia
  • Tristesa
  • Orgull
  • Por
  • Alegria
  • Sorpresa

3.- Explica la situació que es produeix en el text. Assenyala la informació no verbal i relaciona-la amb l'actitud de cada personatge

  • Valents ( els qui volen sortir)
  • Astals:Enèrgic
  • Puig: Enrabiat, sarcàstic
  • Covards ( els qui no volen sortir)
  • Nel: Angoixa, angunios
  • Riera: Descoratjat

Són quatre soldats que discuteixen sobre la lluita, sobre sortir o quedar-se on son.

5.- Indica el valor de les següents oracions

  • Demanda
  • Informativa
  • Informativa
  • Demanda
  • Informativa
  • Expressiva
  • Expressiva
  • Amenaça
  • Ordre
  • Expressiva

6.- i 7.- Digues si les interrogatives son parcials o totals- tambè les he passat a interrogativa ja que va bastant unit

  • Parcial- M'agradaria saber qui farà la presentació de Nadal
  • Total- Vull saber si m'has trucat avui
  • Parcial- Em pregunto on es la sal
  • Total- Em pregunto si ho has pensat
  • Parcial- Vulls saber que soparem avui

8.-Assenyala el valor de cada oració

  • Ordre
  • Demanda
  • Prec
  • Suggeriment
  • Demanda
  • Ordre
  • Suggeriment
  • Demanda

Els exemples de queixa i avis són:

  • Vols que demani el llibre de recomanacions ? -Queixa
  • Vols que cridi al sr Gat? - Avís

12.-Determina l'ús de la modalitat oracional que fa cada text.

  1. Interrogativa: S'espera la resposta de l'altre
  2. Exclamativa: Encomana un estat ( sembla imperativa pero es perque es un anunci)
  3. Declarativa: Declarativa perque informa de forma neutra i subjectiva
  4. Imperativa: Espera que el receptor faci una determindad tasca

13.- Completa

Text 1

  • Gènere Textual: Informatiu
  • Tipologia textual: Expressiva
  • Modalitat oracional: Interrogativa

Text 2

  • Gènere Textual: Publicitaria
  • Tipologia textual: Argumentativa
  • Modalitat oracional: Exclamativa

Text 3

  • Gènere Textual: Diccionari
  • Tipologia textual: Expositiu
  • Modalitat oracional: Declaratiu

Text 4

  • Gènere Textual: Llibre de text
  • Tipologia textual: Instructiu
  • Modalitat oracional: Imperatiu

16.- Indica quina persona gramatical apareix en cada text. Explica'n les causes.

  • 3a: per fer-ho més objectiu ja que és un fet històric
  • 3a: Es una recepta de cuina

23.- Subratlla els connectors i digues de quina naturalesa són.

  • A la dreta: espacial
  • A l'esquerra: Espacial
  • Al centre: Espacial

  • De sobte:Temps
  • En un tres i no res:Temps
  • Al cap de poc:Temps
  • Després:Temps

  • Per desfer malentesos:explicació
  • No és res més que:explicació
  • Per tal:explicació
  • De manera que: explicació

26.- Digues quina de les formulacions seguents es més objectiva

  • L'atur baixa un 13% (impersonal)
  • Declaren l'estat d'excepció
  • Fortes pluges cauen al sude de la Península
  • Els homes omplen el 20% dels cistells d'anar a comprar.

29.-Digues quins enunciats no assumeix l'autor i per quins elements es posa de manifest.

  • 3a persona. Ho han fet ells.
  • 3a persona. Ho han fet ells.
  • 3a persona. Ho fan ells
  • Segons experts
  • Ho assumeix, 1era persona
  • Segons experts

dilluns, 22 de febrer del 2010

Activitats pre-tema 8

1.- Defineix l'instint de seducció

El instint de seducció és facilitador d'esdevenir preferit escollit, en l'acte de selecció per l'excel·lència, el de company per a la interacció sexual

3.- Situa el tema del text, indica si es temàtic o remàtic.

El fet de seduir es un acte instintiu . Títol remàtic.

4.-Assenyala la funció del llenguatge que preval al text.

Referencial: aporta informació nova en el text.

5.- Assenyala l'anecdota del text.

Quan una persona surt, té com a instint buscar la seva parella, la dona dels seus fills.

6.-Determina la tesi argumentacio i conclusio del text.

  • Tesi: ens mou l’instint de seducció.
  • Argumentació: Exemples els sers sexuals , les dones van més allà de l’atracció física sense seducció, no hi hauria evolució.
  • Conclusió: Voluntat de seduir.

7.-Estructura del text
  • Inductiva.
  • Tesi inicial
  • arguments
  • conclusió

8.-Escriu una frase de la tesi del text

En les relacions socials busquem les nostres parelles.

14.- Fes el resum del text 45 mots aprox.

Quan sortim de casa , a la nit, moltes vegades som moguts per l'instint de seducció el qual ens fa buscar la interacció sexual tant pels homes ( busquen bona "carn") com per les dones (busquen atributs més emocionals). En conclusió podem dir que la seducció es una arma biologica per l'evolució.

Activitats tema 7

1.-Indica l'antecedent
  • Em : La mestressa de la floristeria
  • La : La mestressa de la floristeria
  • Li : A qui narra l’historia
  • Omissió : jo
  • -la : a ella
  • Omissió : ella
  • Una nena : ella
  • Omissió : ella
  • Omissió : jo...

2.- Incdica si són catafores anafores i el tipus
  • Anàfora el·líptica
  • Catàfora
  • Anàfora de referència
  • Anàfora de referència
  • Anàfora de sentit
  • Catàfora
  • Anàfora el·líptica
  • Anàfora de sentit
  • Catàfora
  • Anàfora de referència

3.- Completa les frases següents
  • l’astre
  • ronca
  • la fauna
  • l’àpat
  • la acopada
  • la catàstrofe

5.-Digues si són coreferents
  • no
  • no
  • no

6 .-Indica totes les referències

  • El
  • aquest empordanès
  • fem
  • el meu amic
  • li
  • quan pugui dir alguna cosa
7.-Relacionael pronom amb el significat.
  • ballar-la : passar-s’ho malament
  • carregar-se-la : ser culpat
  • dinyar-la :morir
  • no tenir-les totes : tenir por
  • jugar-se-la : arriscar
  • passar-la : patir
  • tenir-se-les : barallar-se
  • fer-la : fer alguna cosa inconvenient
  • campar-se-la : guanyar-se la vida
  • cagar-la : equivocar-se de mig a mig
  • vessar-la : cometre un error
  • fer-la grossa : fer una mala passada
  • fer-la petar : conversar
  • pirar-se-les : marxar
  • tenir-los ben posats : tenir coratge
  • saber-la llarga : tenir molta astúcia
  • clavar-les pels descosits : parlar sense miraments
  • pensar-se-les totes : tenir molta imaginació

8.-Indica si són anàfores o verbs pronominals
  • anàfora
  • anàfora
  • verb pronominal
  • anàfora
  • verb pronominal
  • anàfora
  • anàfora
  • verb pronominal
  • verb pronominal
  • verb pronominal
  • anàfora
  • anàfora
  • verb pronominal
  • anàfora
  • anàfora
  • anàfora
  • verb pronominal
  • Anàfora
  • Anàfora


De la paraula al text

5.- Indica el tipus de progrssió que es fa en el text
  • Es produeix una progressió temàtica de tema constant, ja que sempre segueix una mateixa línia.

6.-Diques quina seqüencia textual preval en el text

  • En aquest text preval una seqüència textual de caràcter descriptiu.

9.- Digues si es tracta d'una descripció subjectiva o objectiva.
  • Es tracta d’una descripció subjectiva, ja que l’autor expressa en tot moment el seu parer i la seva manera de pensar.

Activitats pre-tema 7

2.-Fixat en el títol, es adequat?

Sí, és un títol extraordinari per una història de caràcter extraordinari.

3.- Determina el tema del text

Es parla d'una dona morta

4.- Identifica el gènere i la tipologia textual
  • Conte fantastic
  • Narrativa
5.-Indica l'estrucura del conte.

Història dins una altra història, es lineal, flashback

Activitats tema 6

4.-Indica el tipus de paragraf

  • desenvolupament
  • introductori
  • tancament
  • introductori
  • tancament
  • desenvolupament
  • desenvolupament
  • introductori
  • introductori
  • tancament
  • tancament

6.- Com s'ha organitzat la informació?

  • Progressió de tema constant
  • Progressió de tema derivat
  • Progressió lineal

7.- Determina el tipus de progressar la informació

  • Remàtic
  • Temàtic

14.-Indica el gènere i la tipologia textual

  • periodístic/instructiu
  • esportiu/convencional
  • acadèmic/retòric
  • informatiu/argumentatiu
  • empresarial/descriptiu
  • acadèmic/argumentatiu
  • acadèmic/retòric
  • informatiu/descriptiu
  • acadèmic/narratiu
  • j- periodístic/instructiu
  • k- esportiu/narratiu

15.- Indica la finalitat d'aquests gèneres

  • Article d’opinió: informatiu/descriptiu-
  • Crònica: periodístic/explicatiu-
  • Editorial: informatiu/expositiu-
  • Acudit: divertit/conversacional-
  • Columna: opinió/descriptiu-
  • Entrevista: informatiu/conversacional-
  • Notícia: informatiu/explicatiu-
  • Predicció:informatiu/expositiu-
  • Reportatge: periodístic/narratiu-
  • Carta al director: explicar/explicatiu-
  • Ressenya crítica: criticar/explicatiu

16.-Assenyala el gènere i la tipologia dels fragments següents

  • empresarial/descriptiu
  • esportiu/predictiu
  • informatiu/narratiu
  • administratiu/expositiu
  • religiós/conversacional
  • justícia/argumentatiu
  • periodístic/retòric

18.-Indica el tipus d'organització de les idees

  • predictiu
  • instructiu
  • conversacional
  • narratiu
  • descriptiu

19.- Contesta les següents preguntes

  • Modes del jovent. A Alemanya s’ha posat de moda modificar-se la dentadura de la gent jove per assemblar-se a vampirs. Aquest fet comporta problemes amb la seguritat social.
  • Al inici i al final.
  • Comença amb la informació més important i cada cop va perdent importància. D’aquesta manera es capta l’atenció de l’oient.

Activitats pre-tema 6

2.-Indica que preten l'autor en aquest text.

El model d’amor ha caducat i s’ha de reinventar

3.- Quin tipus de títol a triat ?

Temàtic.

4.- Assenyala l'estructura argumentativa
  • Argumentativa inductiva.
  • Cronològic.

5.- Destria la tesi, l'argumentació i la conclusió i fes l'estructura del text.

  • L’amor es canviant.
  • Exemples històrics.
  • L’amor s’ha de reinventar.
  • Lineal. Segueix un esquema.
10.- Determina la conclusió del text

L’amor es carnal.

Esquema tema 7

1. La cohesió del text

Un text assoleix eficacia si en la formulació del missatge les expectatives de l'emissor son processades i interpretades adequadament pel receptor.

La cohesió fa referència de l'estructura interna.

2. La referència

El context extralinguistic:
  • El món: Representen la realitat/ Funció representativa
  • L'entorn físic (díctics: elements que relacionen el discurs amb l'entorn físic)/ Funció didàctica

El context linguistic:

  • Relació interior al text
  • Recuperació de termes apareguts anteriorment/ Funció anafòrica
  • Es fa efectiu a partir de l'anàfora ( s'interpreta segons antecedent)

Anàfora de referència

Dos elements són coreferents quan representen un matix referent, és a dir, designen la mateixa persona o cosa.

Han trencat un vidre i l'hauran de reposar aviat.

Anàfores gramaticals

  • Pronoms personals forts i febles
  • Pronoms determinants possesius i demostratius
  • Pronoms relatius
  • Pronoms interrogatius ( catàfora , el antecedent va darrere)

Anàfores lèxiques

  • Sinònims
  • Hiperònims
  • Hipònims

Anafora de sentit

S'estableix entre elements que comparteixen el significat però no representen pas el mateix element.

El cotxe d'en Miquel és preciós. Tinc ganes de comprar-me'n un.

  • Pronoms febles adverbials (en,hi) i el neutre ho
  • La forma fer-ho
  • El pronom demostratiu això
  • El pronom adverbial on
  • Els adverbis aquí allà allí

Anafora el·liptica

També anomenada anafora zero.

Es dona quan s'elideix un element perque ja a aparegut anteriorment i es pot sobrentendre sense la presencia de cap pronom.

Els pares van marxar. No tenien feina i volien fer un volt.

3. La connexió

  • Implícita:La relació esdevé sense la presència d'un element que n'expliqui la relació.
  • Explícita:La relació que vehiculen els enunciats es posa de manifest amb la presencia d'un element.

La connexió es fa efectiva mitjançant conectors

  • Segons forma gramatical
  • Segons funció
  • Segons relació semantica

4. Els connectors: Classificació formal

Connectors basics

  • Conjuncions
  1. Pertanyen a una clase gramatical tancada
  2. Actuen en l'ambit oracional, en el marc de l'oració composta
  3. Relacionen sintacticament dues oracions a partir de la coordinació i la dependencia.
  • Connectors Parentètics
  1. Van entre pauses i funcionen com un parentesis d'aquí ve el nom.
  2. Pertanyen a classes gramaticals i estructures diverses
  3. No exerceixen funció sintactica
  4. Presenten mobilitat oracional i es poden combinar amb conjuncions.

Altres Connectors

  • Lèxics

Per dir-ho amb altres paraules ( actua com a connector)

  • Gràfics

Guions, lletres, numeracions...

5. Organitzadors Textuals

Ordenadors

  • Numèrics
  • Espacials
  • De temps

Introductors

  • De tema
  • De disgressió

6. Els connectors textuals

L'orientació dels enunciats

  • Arguments que segueixen la línia discursiva : Addició, reformulació, causa-conseqüència
  • Arguments que modifiquen la linia discursiva: Contraargumentació

Classificació semàntica

  • Afegir
  • Explicar
  • Conseqüència
  • Contrastar

Addició

S'usen per afegir arguments al contingut de l'enunciat

  • Continuant, i a continuació
  • Intensificat, i a més a més
  • Generalitzant, en general
  • Especificant, especialmet
  • Ampliant reforçant, efectivament
  • Equiparant, així mateix
  • Com a connector oracional: i

Reformulació

Es pot reformular el contungut d'un enunciat tot:

  • Explicant , és a dir
  • Introduint, Més ben dit
  • Exemplificant, a tall d'exemple
  • Resumint, en resum
  • Com a connector oracional: o , o bé

Causa conseqüència

Expliciten la relació de causa o conseqüència que s'esdevé d'allò plantejat.

  • Causa, perquè, com que
  • Consequencia, per tant, en conseqüència
  • Com a connector oracional: de manera que, així que

Contraargumentació

Explicita relacions que modifiquen l'orientació argumentativa. El segon argument afegeix conclusions no esperades .

  • Per contra, tanmateix
  • Amb tot i això, així i tot
  • Fet i fet, en realitat
  • De tota manera , en qualsevol cas
  • Si més no , almenys
  • Com a connector oracional: però, sinò, encara que, baldament

diumenge, 21 de febrer del 2010

Esquema tema 6

Comunicació i coherència textual
  • Coherència externa : Format per elements paratextuals i de disposició formal de la informació.
  • Coherència interna: formada per elements semàntics i organitzatius de la formació.

L’estructura de l’acte comunicatiu:

Estructura formada per tres components
  • Obertura o introducció
  • Desenvolupament
  • Tancament o cloenda
Abans de construir un text s’ha d’escriure un esquema o esquelet per tal de que estigui ben cohesionat i que pugui tenir una certa coherència.

La coherència externa:
Segons el tipus de text trobem
  • Títol temàtic i títol remàtic
El paràgraf
Consisteix en
  • Unitat visual i formal: Ha de ser fàcil de llegir i ha de tenir una certa estructura.
  • Unitat significativa: Desenvolupa una idea i l’estructura ha de tenir una certa relació i cohesió.
  • Unitat funcional: Està dividida en diversos paràgrafs tant introductoris, de desenvolupament, com de tancament.
La coherència interna:
La macroestructura
  • Concepte que fa referència al contingut i es relaciona amb aspectes semàntics i dóna compte del sentit que transmet un text.
La progressió temàtica
  • Tema: Allò que un missatge donem per sabut , ja que coneixem.
  • Rema: S’aporta al missatge com a nou

Tipus de progressió temàtica
  • Progressió lineal
  • Progressió de tema constant
  • Progressió de tema derivat
La superestructura
  • Fa referència a l’organització del text però no en un sentit semàntic, sinó en relació a la forma com està organitzat el discurs.
  • Es poden classificar en patrons segons el format extern i l’estructura interna; és a dir, tot el conjunt d’elements lingüístics que determinen la pertinença d’un text a una altra tipologia textual.
Els gèneres textuals

  • Es defineixen a partir d’elements formals i externs al text.
  • Són estereotips.- Són una llista oberta.

Tipologies textuals:

  • Es poden classificar segons si presenten una estructura homogènia; quan hi ha un sol tipus de seqüència, o una estructura heterogènia; quan hi participen diversos tipus de seqüències.

Organització de la informació:
  • Text descriptiu: percepció de l’espai- Text narratiu: dimensió del tems
  • Text instructiu: organització amb estructura
  • Text predictiu: aporta informació relativa al futur
  • Text conversacional: organitza la informació a través dels torns de la conversa.
  • Text retòric: variants segons el gènere
  • Text expositiu: segueix l’estructura base d’introducció, nus i cloenda.
  • Text argumentatiu: organitza la informació atenent l’ordre i la disposició dels elements que el constitueixen; argument, tesi, argumentació i conclusió.

Esquema tema 5

1. Estudi de la llengua:

Codi:
  • Fonètica: Sons del llenguatge.
  • Fonologia: Elements distintius i funcionals de la llengua.
  • Morfologia: Regles que regeixen l’estructura de la llengua.
  • Sintaxi: Funció dels elements dins de l’oració.
  • Lexicologia: Recursos de formació de mots.
  • Semàntica: Significat de les unitats lingüístiques.
Ús:
  • Sociolingüística: Relacions entre llengua i societat.
  • Lingüística textual: Analitza el text com a unitat i explica les lleis internes que el governen
  • Pragmàtica: Estudia el fenomen comunicatiu.
2. Les propietats textuals

Les principals propietats textuals en són tres:
  • Adequació: Un text ha d’estar adequat perquè tingui un cert sentit dins del context.
  • Coherència: A de fer referència al tema que s’està desenvolupant.
  • Cohesió: Les parts han d’estar ben unides entre elles per que tingui sentit amb la resta del text.

3. Text i comunicació

Tema:
  • De que tracta el text
  • Recursos lèxics que pertanyen
  • Es pot tractar de manera general o especialitzada

Intenció:
  • El propòsit dona lloc a l’acte comunicatiu
  • Propòsits múltiple i variats
  • Es classifiquen en objectius o subjectius

Canal:
  • Mitjà per on es transmet el missatge
  • Es classifica en oral i escrit
  • Maneres diferenciades

Context:
  • Context físic à Comporta una informació explícita o implícita
  • Context d’ús à La situació determina si es d’àmbit privat o públic
  • Context sociocultural à Coneixement de l’autor sobre els interlocutors

Interlocutors: emissor i receptor

  • Són els protagonistes
  • Característiques que els fan diferents
  • Ens trobem amb textos amb formalitat alta i baixa

L’emissor:
  • Subjecte parlant i locutor

Participació de l’emissor en el text:
  • Te una intenció objectiva
  • Presència emissor i absència de l’emissor

La veu de l’emissor i les altres figures del discurs:
  • Intervenció d’un altre punt de vista
  • Apropiació elements a algú
  • crítica i desqualificació
  • ironitzar
  • negar una afirmació
  • fer una petició de manera indirecta
  • Segons el discurs: directe o indirecte
  • discurs sense marques de citació

5. Els recursos lingüístics

Tipus de registres:
Registres informals:
  • Propis de situacions quotidianes
  • Sense elaboració
Registres formals:
  • Prèvia elaboració
  • Situació poc quotidiana
Registre estàndard:
  • Varietat comuna, habitual
  • Varietat codificada, segueix la norma gramatical
  • Varietat neutra, no està marcada ni geogràficament ni social
  • Varietat formal, defuig la subjectivitat i la familiaritat
Registre tecnicocientífic:
  • Formalitat llenguatge
Registre literari:
  • Poètic
Registre col·loquial:
  • Quotidianitat de les situacions
Registre vulgar i argots:
  • Registre vulgar:
Elevat nombre de vulgarismes dins d’un text
  • Argots: Varietat de parla típica de zones i professions marginals

6. Adequació textual
  • Propietat que respon a que un text sigui adequat

La dixi

La dixi és un fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.

Tres elements bàsics de l’acte comunicatiu:
  • persones (jo, tu)
  • temps (ara, abans, després)
  • espai (aquí, allà)
Formes interpretables en determinades situacions de comunicació.

Dixi de persona:
  • Persones de l’enunciació.
  • La tercera persona no presenta funció díctica.

Dixi social:
  • Relació entre els interlocutors
  • Formes:Pronoms personals (tu, vos, vostè) Vocatius i formes protocol·làries (senyor/a, molt honorable/enta)

Dixi d’espai:
  • Situa marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat i llunyania en referència a les persones de l’enunciació.
Dixi de temps:
  • S’organitza a partir del temps de l’enunciació.