Tipus de signe
No verbal
- Emblemes
- Il·lustradors
- Manifestadors d'afecte
- Reguladors
- El físic, el to de la veu, la distancia entre els parlants
- També: Indicis, Icones i Símbols
Lingüístic / no lingüístic
- Podem fer servir signes lingüístics a l'hora de conceptualitzar ( a, e, i)
- En canvi en les àrees de les ciencies es fan servir signes no linguistics: símbols ( lletres, xifres, pictogrames...)
Els símbols:
- Precisa
- Eficaç
- Universal
2. La modalitat
L'ús de la modalitat oracional
Es un tret indicador de la funció del llenguatge que preval en el text.
Exemple: les oracions exclamatives i optatives, centrades en l'emotivitat i els desitjos de l'emissor, reflecteixen la subjectivitat del jo: són pròpies de textos col·loquials, i alguns argumentatius i literaris.
3. Àmbit Fonètic
Posen en manifest dades sobre:
- la pertinença del parlan a un grup ( a un temps, un espai i a un grup sigui adult, jove, emmigrant ...)
- La situació de comunicació: El grau de control i correcció depen del registre.
- Les caracteristiques personals: Com l'idiolecte que es la personalització de la parlà
4. Àmbit Morfosintàctic
El tipus de text com a finalitat de la comunicació - narrar, descriure, argumentar ...
Estructura sintagmica
Canvia segons el que demani el que es vol transmetre en el missatje
Ús verbal
Depen del context utilitzen verbs en un temps o en un altre.
Tipus de connector
- Els textos descriptius els demanen de tipus espacial
- Els narratius de temps
- Els argumentatius lògics
Complementació
- En els textos expositius abunda la complementació nominal
- En els textos que expliquen l'explicació de fenomens abunda la complementació verbal.
Sintaxi simple/ composta
- En textos de caire científic preval la simple, ja que es més clar
- En els textos de caire humanístic preval la composta ja que demana més subordinació
La intenció: objectiva o subjectiva i la funció del llenguatge
- La persona gramatical (1a pesona subjectivitat, 3a objectivitat)
- Tipus d'oració: Oració passiva, passiva reflexa o impersonal
5. Ámbit Lexicosemàntic
-Depen de factors relacionats am el contexti amb el tipus de text
Tema
-La tria d'un tema fa que les paraules del text vinculin a una o altra àrea lèxica o de vocabulari determinat.
Exemple: El soneto de química que feia el mossen.
El tractament del tema
- Tractament general: Llengua comuna
- Tractament especialitzat
Els termes
Semànticament
- Unitats monosemiques
- Unitats amb valor distintiu
- Unitats inserides en xarxes conceptuals
Formalment
- Neologismes
- Manlleus
- Especialització semàntica
- Composició sintagmàtica
- Sigles i àcronims
- Metonímia
L'ambit literari
-Treballa a partir de la connotació i la seva finalitat es estètica
6. La Modalització
Aquest concepte fa referència al discurs subjectiu, l'autor posa de manifest la seva presencia a partir de lopinio i de l'explicitatció d'actituds.
El mitja d'expressió de la subjectivitat es la llengua i els recursos els tractem de manera especial en l'ambit lexicosemàntic.
L'ús de tipus de lletra i signes de puntuació
- Tipus de lletra: negreta, cursiva , majuscula
- Signes de puntuació: les comes , les cometes
Si que tenen unes regles fixes per igualment són molt personals
La modalitat oracional
Exclamació, interrogació, desig, dubte, ironia...
Les formes lingüistiques: ámbit lexicosemàntic
- L'us de formes valoratives
- L'ús de formes que indiquen si l'autor assumeix o no assumeix el contingut de l'enunciat
- L'us de prefixos i sufixoa valoratius: Els sufixos diminutius i augmentatius, pejoratius, superlatius.
- L'ús d'unitats fraseològiques: tria de màximes, proverbis
- L'ús de figures retòriques: La hipèrbole i la ironia
- L'ús d'interjeccions: maneres directes de pronunciar-se.
