diumenge, 27 de setembre del 2009

COMENTARI

Comprensió i anàlisi


De què tracta el text?


1- Assenyala els elements que formen part de l'acte comunicatiu del text que has llegit.

Emissor: El escriptor (Salvador Cardús)

Receptor: El lector

Missatge: Que tot no es quedi en donar a canvi de diners, sinó afegir-hi una rialla un graciès o quin temps que fa avui.

Canal: Escrit

Intencio: Moralitzadora. El escriptor ens vol fer reflexionar sobre un tema quotidià.

Registre: Formal (Literari)


2- Situa el tema de què tracta el text i digues quina relació té amb el títol.


Títol: Us diré bon dia


El tema es moralitzador, busca que la gent saludi quant estem en un espai reduït, quan ens veiem de ben a prop, encara que no ens coneguem de res. Al autor del text li agradaria tenir aquest “bon rotllo” entre la gent del carrer perquè ,d’aquesta manera, creu que tots seriem més feliços i estaríem més contents.


3- Indica a quina tipologia pertany el text


Es tracta d'un text argumentatiu, ja que l'autor pren una posició davant una idea, consta d'un cos on defensa els arguments i d'una conclusió, on exposa la tesi.


4- Quin tipus d'organització presenta el text.
Segueix una estructura inductiva: Primer ens explica situacions particulars, amb una exposició de dades, exemples, i a partir d’aquí, s’arriba a formular la tesi.
5.- Resumeix les tres anècdotes que explica l’autor, digues quins punts tenen en comú i assenyala el valor que prenen en el conjunt del text.
  1. Entra en un caixer automàtic i saluda a la persona que hi havia , ho fa per proximitat. L'altra al ser per ella un desconegut no li torna les salutacions.
  2. Contesta a una trucada al mòbil en la què demanen per una tal Núria, el protagonista del tesxt (l’autor) li contesta però no n'hi ha cap de Nuria. Pregunta si potser es un error i abans de que pugui seguir parlan ja l'han penjat.
  3. Estaven en un encreuament, i un conductor que si bé no te preferencia pero si que fa molta estona que s'espera el deixa passar , ell aixeca la ma com saludant-lo, però l'altre conductor ni se'l mira.

Les tres intervencions tenen en comú que l'autor intenta ser agradable i saluda d'una manera conseqüent, pero els altres no gosen ni mirar-lo.

Farien la funcio de l'exposició i dels exemples abans esmentats a l'activitat 3.
6.-Determina la posició que pren l’autor envers el problema d’incomunicació que denuncia.
Ell, seguira sent conseqüent amb els seus principis, i per molt que no el saludin o passin d'ell quan ell fa un acte comunicatiu , ell ho seguira fent.
7.-Fixa’t en el principi de cada paràgraf i digues si creus que situa d’alguna manera allò que explicarà i per què.
Serveix com a introducció del que vol dir més tard en aquell mateix paragraf, també perqué aixi el text que més ben estructurat.
8.-Fes el resum del text.
A l'autor li han passat una serie de coses que el fan reflexionar sobre l'acte comunicatiu entre desconeguts.
Pot haveri dos postures a seguir segons el escriptor. La primera es la de saludar a la gent per motius de proximitat, ja que hi ha una lleu relació interpersonal amb l'interlocutor. L'altra posició es més freda, es fer veure que ni el sent ni el veus a la persona que t'esta saludant.
L'autor acaba amb la conclusió declarant la seva posició i diu que ell seguira saludant.
9.-Fes un comentari crític del text seguint les passes enumerades anteriorment.
En aquest text, l'autor ens vol ensenyar l'importancia de contestar als actes comunicatius breus que son fruit d'una proximitat entre dos desconeguts.
En la meva opinió, l'autor es molt correcte en tot el que diu durant tota la lectura, així que jo m'hi sumo a la seva exposició i reafirmo que jo també saludo a la gent, i m'agrada que em saludin, sembla que d'aquesta manera la gent sigui més bona i més proxima. D'aquesta manera es trenca una mica amb la monotonia i també ens donem conte de que no vivim sols en aquest mon.

Tema 1 Fonètica

Durant uns dies, parlarem especialment de l’apartat de fonètica.