Esquema tema 6

Comunicació i coherència textual

• Coherència externa : Format per elements paratextuals i de disposició formal de la informació.
• Coherència interna: formada per elements semàntics i organitzatius de la formació.

L’estructura de l’acte comunicatiu:

Estructura formada per tres components

• Obertura o introducció
• Desenvolupament
• Tancament o cloenda

Abans de construir un text s’ha d’escriure un esquema o esquelet per tal de que estigui ben cohesionat i que pugui tenir una certa coherència.

La coherència externa:
Segons el tipus de text trobem

• Títol temàtic i títol remàtic

El paràgraf
Consisteix en

• Unitat visual i formal: Ha de ser fàcil de llegir i ha de tenir una certa estructura.
• Unitat significativa: Desenvolupa una idea i l’estructura ha de tenir una certa relació i cohesió.
• Unitat funcional: Està dividida en diversos paràgrafs tant introductoris, de desenvolupament, com de tancament.

La coherència interna:
La macroestructura

• Concepte que fa referència al contingut i es relaciona amb aspectes semàntics i dóna compte del sentit que transmet un text.

La progressió temàtica

• Tema: Allò que un missatge donem per sabut , ja que coneixem.
• Rema: S’aporta al missatge com a nou

Tipus de progressió temàtica

• Progressió lineal
• Progressió de tema constant
• Progressió de tema derivat

La superestructura

• Fa referència a l’organització del text però no en un sentit semàntic, sinó en relació a la forma com està organitzat el discurs.
• Es poden classificar en patrons segons el format extern i l’estructura interna; és a dir, tot el conjunt d’elements lingüístics que determinen la pertinença d’un text a una altra tipologia textual.

Els gèneres textuals

• Es defineixen a partir d’elements formals i externs al text.
• Són estereotips.- Són una llista oberta.

Tipologies textuals:

• Es poden classificar segons si presenten una estructura homogènia; quan hi ha un sol tipus de seqüència, o una estructura heterogènia; quan hi participen diversos tipus de seqüències.

Organització de la informació:

• Text descriptiu: percepció de l’espai- Text narratiu: dimensió del tems
• Text instructiu: organització amb estructura
• Text predictiu: aporta informació relativa al futur
• Text conversacional: organitza la informació a través dels torns de la conversa.
• Text retòric: variants segons el gènere
• Text expositiu: segueix l’estructura base d’introducció, nus i cloenda.
• Text argumentatiu: organitza la informació atenent l’ordre i la disposició dels elements que el constitueixen; argument, tesi, argumentació i conclusió.

Esquema tema 5

1. Estudi de la llengua:

Codi:

• Fonètica: Sons del llenguatge.
• Fonologia: Elements distintius i funcionals de la llengua.
• Morfologia: Regles que regeixen l’estructura de la llengua.
• Sintaxi: Funció dels elements dins de l’oració.
• Lexicologia: Recursos de formació de mots.
• Semàntica: Significat de les unitats lingüístiques.

Ús:

• Sociolingüística: Relacions entre llengua i societat.
• Lingüística textual: Analitza el text com a unitat i explica les lleis internes que el governen
• Pragmàtica: Estudia el fenomen comunicatiu.

2. Les propietats textuals

Les principals propietats textuals en són tres:

• Adequació: Un text ha d’estar adequat perquè tingui un cert sentit dins del context.
• Coherència: A de fer referència al tema que s’està desenvolupant.
• Cohesió: Les parts han d’estar ben unides entre elles per que tingui sentit amb la resta del text.

3. Text i comunicació

Tema:

• De que tracta el text
• Recursos lèxics que pertanyen
• Es pot tractar de manera general o especialitzada

Intenció:

• El propòsit dona lloc a l’acte comunicatiu
• Propòsits múltiple i variats
• Es classifiquen en objectius o subjectius

Canal:

• Mitjà per on es transmet el missatge
• Es classifica en oral i escrit
• Maneres diferenciades

Context:

• Context físic à Comporta una informació explícita o implícita
• Context d’ús à La situació determina si es d’àmbit privat o públic
• Context sociocultural à Coneixement de l’autor sobre els interlocutors

Interlocutors: emissor i receptor

• Són els protagonistes
• Característiques que els fan diferents
• Ens trobem amb textos amb formalitat alta i baixa

L’emissor:

• Subjecte parlant i locutor

Participació de l’emissor en el text:

• Te una intenció objectiva
• Presència emissor i absència de l’emissor

La veu de l’emissor i les altres figures del discurs:

• Intervenció d’un altre punt de vista
• Apropiació elements a algú
• crítica i desqualificació
• ironitzar
• negar una afirmació
• fer una petició de manera indirecta
• Segons el discurs: directe o indirecte
• discurs sense marques de citació

5. Els recursos lingüístics

Tipus de registres:
Registres informals:

• Propis de situacions quotidianes
• Sense elaboració

Registres formals:

• Prèvia elaboració
• Situació poc quotidiana

Registre estàndard:

• Varietat comuna, habitual
• Varietat codificada, segueix la norma gramatical
• Varietat neutra, no està marcada ni geogràficament ni social
• Varietat formal, defuig la subjectivitat i la familiaritat

Registre tecnicocientífic:

• Formalitat llenguatge

Registre literari:

• Poètic

Registre col·loquial:

• Quotidianitat de les situacions

Registre vulgar i argots:

• Registre vulgar:

Elevat nombre de vulgarismes dins d’un text

• Argots: Varietat de parla típica de zones i professions marginals

6. Adequació textual

• Propietat que respon a que un text sigui adequat

La dixi

La dixi és un fenomen comunicatiu relacionat fonamentalment amb el canal oral.

Tres elements bàsics de l’acte comunicatiu:

• persones (jo, tu)
• temps (ara, abans, després)
• espai (aquí, allà)

Formes interpretables en determinades situacions de comunicació.

Dixi de persona:

• Persones de l’enunciació.
• La tercera persona no presenta funció díctica.

Dixi social:

• Relació entre els interlocutors
• Formes:Pronoms personals (tu, vos, vostè) Vocatius i formes protocol·làries (senyor/a, molt honorable/enta)

Dixi d’espai:

• Situa marques d’espai i dels objectes en una relació de proximitat i llunyania en referència a les persones de l’enunciació.

Dixi de temps:

• S’organitza a partir del temps de l’enunciació.