Entre les pautes que s'han de seguir durant la cració d'un text ens trobem amb l’adequació, la cohesió i la coherència, si les seguim estrictament segons es regeixen farem una cració de qualitat.
La primera es tracta de saber a quin ens adreçem cosa que necessitem saber abans de començar a escriure. Es a dir, no utilitzarem el mateix llenguatge si ens adreçem dins l'ambit familiar que en una carta al director o més enlla, si ens adreçem a alguna icona política o autoritat.
Serà molt important per altra banda la correcció tant ortografica com de claredat. Es a dir aconseguir la puntuació correcta , divisió de paragrafs correcte, ortografia correcta, etc. Ens serà de gran utilitat el no utilitzar paraules abreujades o extretes directament d'un traductor online. Si complim tots aquest punts, la comprensió d'aquest text serà molt més facil.
Per acabar i com a punt per l'exelència tindriam que evitar l'ús de repeticions innecessàries,l’elisió de cacofonies o l’espessor dels paràgrafs. Aquest són alguns del mecanismes més utilitzats. També seria convenient evitar montonia, i a la vegada utilitzar paraules concretes per tal de donar riquesa al text.
Si seguim totes aquestes regles guanyaràn molt la qualitat dels nostres escrits.
dissabte, 9 de gener del 2010
Activitats Tema 5
1.- Fixa't que un mateix tema es pot tractar de maneres ben diferents segons la situació de comunicació. Relaciona cada situació amb el que li correspongui:
a) Una mare explica al seu fill el gran deama que pot ocasionar la ingesta de drogues.
b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...
c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.
7.- Explica el sentit d'aquests diàlegs:
8.- Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent:
El protagonista del text es diu Marc i està malalt o per alguna cosa li fa mal el cap, però aquesta no es la única cosa que no li agrada . Més tard es veu que el que li passava era que estava malament amb la companyia de la Joana. També es veu com la Joana intenta ajudar-lo i parlen. La copnversa sorgeix d'una anterior discussió probablement produida per un malentes anterior.
10.- Valor dels díptics:
12.- Indica la participació de l'autor en el text:
14.- Digues si els textos són adequats o no
a) Una mare explica al seu fill el gran deama que pot ocasionar la ingesta de drogues.
- Funció: Connativa
- Intenció : Subjectiva
- anal : Oral
- Registre : Informal
b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...
- Funció :Referencial
- Intenció: Objectiva
- Canal: Escrit
- Registre: Fromal
c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.
- Funció : Expressiva
- Intenció : Subjectiva
- Canal : Oral
- Registre : Informal
7.- Explica el sentit d'aquests diàlegs:
- Indirectament li diu que no pot anar a comprar per falta de temps.
- Els seu dia de treball no ha set agradable.
- Gràcies a la familiaritat que hi té amb el que li diu li comenta irònicament.
8.- Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent:
El protagonista del text es diu Marc i està malalt o per alguna cosa li fa mal el cap, però aquesta no es la única cosa que no li agrada . Més tard es veu que el que li passava era que estava malament amb la companyia de la Joana. També es veu com la Joana intenta ajudar-lo i parlen. La copnversa sorgeix d'una anterior discussió probablement produida per un malentes anterior.
10.- Valor dels díptics:
- espai
- temps
- espai
- espai
12.- Indica la participació de l'autor en el text:
- Objectiu
- Subjectiu
- Subjectiu
- Objectiu
- Subjectiu
14.- Digues si els textos són adequats o no
- No
- Sí
- No
dimecres, 6 de gener del 2010
Esquema Tema 3
1. La formació de mots:
2. La derivació
2.1. Els prefixos:
Classificació en tres criteris:
2.2. Els infixos
Llista tancada i amb pocs matisos.
Expressen més d’un significat: Una categoria gramatical, formació adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i adverbials.
Exemples: tristor, genial, aclaparador,...
La formació de noms:
3. La lexicalització
Explica tots aquells processos de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.
3.1. La composició
Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.
Exemples: allioli ( formació all i oli)
3.2. La sintagmació i la fraseologia
3.3. L’habilitació
Recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramamtical i un nou significat a una unitat ja existent.
3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
4. Els manlleusRecurs molt important de formació de mots és el préstec o manlleu.
El lèxic d’una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen.
- -Ús de recursos lingüístics interns:
Serveixen per crear nous mots a partir de les que ja existeixen a la llengua.
- Ús de recursos lingüístics externs:
2. La derivació
- Consisteix a afegir un morfema derivatiu a un radical o esquema.
- Prefixos: Es situen abans del lexema. Desigual
- Infixos: Entre lexema i el sufix. Assolellar
- Sufixos: Darrere del lexema. Arbreda
2.1. Els prefixos:
Classificació en tres criteris:
- Fonològic: Tonicitat. Prefixos àtons o tònics. besavi
- Morfosintàctic: Recategorització lexema. Prefixos a- /en-. enterra
- Semàntic: Expressa el significat. Excloure
2.2. Els infixos
Llista tancada i amb pocs matisos.
- Exemples: ferr-er/ferr-at-er
Expressen més d’un significat: Una categoria gramatical, formació adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i adverbials.
Exemples: tristor, genial, aclaparador,...
La formació de noms:
- Derivació amb sufixos valoratius no forma noves unitats lèxiques: Simplement afegeixen una propietat relativa a la dimensió o bé valorativa.
- Derivació amb altres tipus de sufix forma noves unitats amb nous significats i recategoritza el radical
Noms derivats adjectius
- Formació de noms abstractes. Pobresa, brutícia,...
Noms derivats de verbs
- Els noms derivats de verbs solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l’acció verbal o l’agent que la realitza.
La formació d’adjectius
- Adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen.
3. La lexicalització
Explica tots aquells processos de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.
3.1. La composició
Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.
Exemples: allioli ( formació all i oli)
3.2. La sintagmació i la fraseologia
La sintagmació consisteix a combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb significat específic, dins de l’oració·
La fraseologia consisteix a formar oracions que funciones com a construccions fixes amb un sentit específic.
Totes dues comparteixen dos fenòmens:
- Són unitats fixades
- No tenen un significat literal
3.3. L’habilitació
Recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramamtical i un nou significat a una unitat ja existent.
- Exemple: Seient/ Ver seure, designa on seiem
3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
- La truncació consisteix a modificar un mot existent escurçant-lo, però conservant-li les característiques gramaticals i el significat.
- S’usa en la formació d’hipocorístics i en alguns compostos cultes. (Radiocasset).
- També ús de sigles i acrònims
- L’onomatopeia és un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat en aquest concepte. ( fer la viu-viu)
- La reduplicació és un recurs que consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és molt poc productiu en català. (pengim-penjam).
4. Els manlleusRecurs molt important de formació de mots és el préstec o manlleu.
El lèxic d’una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen.
- La base comuna i constitutiva de la llengua
- Les restes de les llengües anteriors- Les aportacions posteriors
Subscriure's a:
Missatges (Atom)