dissabte, 9 de gener del 2010

El llenguatge que cal utilitzar

Entre les pautes que s'han de seguir durant la cració d'un text ens trobem amb l’adequació, la cohesió i la coherència, si les seguim estrictament segons es regeixen farem una cració de qualitat.

La primera es tracta de saber a quin ens adreçem cosa que necessitem saber abans de començar a escriure. Es a dir, no utilitzarem el mateix llenguatge si ens adreçem dins l'ambit familiar que en una carta al director o més enlla, si ens adreçem a alguna icona política o autoritat.

Serà molt important per altra banda la correcció tant ortografica com de claredat. Es a dir aconseguir la puntuació correcta , divisió de paragrafs correcte, ortografia correcta, etc. Ens serà de gran utilitat el no utilitzar paraules abreujades o extretes directament d'un traductor online. Si complim tots aquest punts, la comprensió d'aquest text serà molt més facil.

Per acabar i com a punt per l'exelència tindriam que evitar l'ús de repeticions innecessàries,l’elisió de cacofonies o l’espessor dels paràgrafs. Aquest són alguns del mecanismes més utilitzats. També seria convenient evitar montonia, i a la vegada utilitzar paraules concretes per tal de donar riquesa al text.

Si seguim totes aquestes regles guanyaràn molt la qualitat dels nostres escrits.

Activitats Tema 5

1.- Fixa't que un mateix tema es pot tractar de maneres ben diferents segons la situació de comunicació. Relaciona cada situació amb el que li correspongui:

a) Una mare explica al seu fill el gran deama que pot ocasionar la ingesta de drogues.

  • Funció: Connativa
  • Intenció : Subjectiva
  • anal : Oral
  • Registre : Informal


b) Un reportatge informa sobre què són les drogues, les substàncies de què estan formades, els tipus, els efectes...

  • Funció :Referencial
  • Intenció: Objectiva
  • Canal: Escrit
  • Registre: Fromal


c) Un jove relata als seus companys el mal viatge que va patir desprès de pendre unes pastilles.

  • Funció : Expressiva
  • Intenció : Subjectiva
  • Canal : Oral
  • Registre : Informal



7.- Explica el sentit d'aquests diàlegs:

  • Indirectament li diu que no pot anar a comprar per falta de temps.
  • Els seu dia de treball no ha set agradable.
  • Gràcies a la familiaritat que hi té amb el que li diu li comenta irònicament.



8.- Assigna un context amb tots els elements i atribueix un sentit al diàleg següent:


El protagonista del text es diu Marc i està malalt o per alguna cosa li fa mal el cap, però aquesta no es la única cosa que no li agrada . Més tard es veu que el que li passava era que estava malament amb la companyia de la Joana. També es veu com la Joana intenta ajudar-lo i parlen. La copnversa sorgeix d'una anterior discussió probablement produida per un malentes anterior.

10.- Valor dels díptics:

  • espai
  • temps
  • espai
  • espai


12.- Indica la participació de l'autor en el text:

  • Objectiu
  • Subjectiu
  • Subjectiu
  • Objectiu
  • Subjectiu


14.- Digues si els textos són adequats o no


  • No
  • No

dimecres, 6 de gener del 2010

Esquema Tema 3

1. La formació de mots:
  • -Ús de recursos lingüístics interns:

Serveixen per crear nous mots a partir de les que ja existeixen a la llengua.

  • Ús de recursos lingüístics externs:
Es basen en la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.

2. La derivació
  • Consisteix a afegir un morfema derivatiu a un radical o esquema.
Tipus de derivació:
  • Prefixos: Es situen abans del lexema. Desigual
  • Infixos: Entre lexema i el sufix. Assolellar
  • Sufixos: Darrere del lexema. Arbreda

2.1. Els prefixos:

Classificació en tres criteris:
  • Fonològic: Tonicitat. Prefixos àtons o tònics. besavi
  • Morfosintàctic: Recategorització lexema. Prefixos a- /en-. enterra
  • Semàntic: Expressa el significat. Excloure

2.2. Els infixos

Llista tancada i amb pocs matisos.
  • Exemples: ferr-er/ferr-at-er
2.3. Els sufixos

Expressen més d’un significat: Una categoria gramatical, formació adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i adverbials.

Exemples: tristor, genial, aclaparador,...

La formació de noms:

  • Derivació amb sufixos valoratius no forma noves unitats lèxiques: Simplement afegeixen una propietat relativa a la dimensió o bé valorativa.
  • Derivació amb altres tipus de sufix forma noves unitats amb nous significats i recategoritza el radical

Noms derivats adjectius

  • Formació de noms abstractes. Pobresa, brutícia,...

Noms derivats de verbs

  • Els noms derivats de verbs solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l’acció verbal o l’agent que la realitza.

La formació d’adjectius

  • Adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen.

3. La lexicalització

Explica tots aquells processos de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.

3.1. La composició

Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.
Exemples: allioli ( formació all i oli)

3.2. La sintagmació i la fraseologia

La sintagmació consisteix a combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb significat específic, dins de l’oració·

La fraseologia consisteix a formar oracions que funciones com a construccions fixes amb un sentit específic.

Totes dues comparteixen dos fenòmens:

  • Són unitats fixades
  • No tenen un significat literal
Exemples: Locucions gramaticals, verbals, lèxiques i la fraseologia

3.3. L’habilitació

Recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramamtical i un nou significat a una unitat ja existent.

  • Exemple: Seient/ Ver seure, designa on seiem

3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
  • La truncació consisteix a modificar un mot existent escurçant-lo, però conservant-li les característiques gramaticals i el significat.
  • S’usa en la formació d’hipocorístics i en alguns compostos cultes. (Radiocasset).
  • També ús de sigles i acrònims
  • L’onomatopeia és un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat en aquest concepte. ( fer la viu-viu)
  • La reduplicació és un recurs que consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és molt poc productiu en català. (pengim-penjam).

4. Els manlleusRecurs molt important de formació de mots és el préstec o manlleu.
El lèxic d’una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen.
  • La base comuna i constitutiva de la llengua
  • Les restes de les llengües anteriors- Les aportacions posteriors