dimecres, 6 de gener del 2010

Esquema Tema 3

1. La formació de mots:
  • -Ús de recursos lingüístics interns:

Serveixen per crear nous mots a partir de les que ja existeixen a la llengua.

  • Ús de recursos lingüístics externs:
Es basen en la incorporació de mots que pertanyen a altres llengües.

2. La derivació
  • Consisteix a afegir un morfema derivatiu a un radical o esquema.
Tipus de derivació:
  • Prefixos: Es situen abans del lexema. Desigual
  • Infixos: Entre lexema i el sufix. Assolellar
  • Sufixos: Darrere del lexema. Arbreda

2.1. Els prefixos:

Classificació en tres criteris:
  • Fonològic: Tonicitat. Prefixos àtons o tònics. besavi
  • Morfosintàctic: Recategorització lexema. Prefixos a- /en-. enterra
  • Semàntic: Expressa el significat. Excloure

2.2. Els infixos

Llista tancada i amb pocs matisos.
  • Exemples: ferr-er/ferr-at-er
2.3. Els sufixos

Expressen més d’un significat: Una categoria gramatical, formació adjectius, verbs i adverbis a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i adverbials.

Exemples: tristor, genial, aclaparador,...

La formació de noms:

  • Derivació amb sufixos valoratius no forma noves unitats lèxiques: Simplement afegeixen una propietat relativa a la dimensió o bé valorativa.
  • Derivació amb altres tipus de sufix forma noves unitats amb nous significats i recategoritza el radical

Noms derivats adjectius

  • Formació de noms abstractes. Pobresa, brutícia,...

Noms derivats de verbs

  • Els noms derivats de verbs solen tenir un significat relacionat amb el resultat de l’acció verbal o l’agent que la realitza.

La formació d’adjectius

  • Adjectius formats a partir de noms, verbs i adjectius mantenen una relació semàntica amb el radical de què provenen.

3. La lexicalització

Explica tots aquells processos de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.

3.1. La composició

Procediment de formació de mots a partir de la unió de dos lexemes.
Exemples: allioli ( formació all i oli)

3.2. La sintagmació i la fraseologia

La sintagmació consisteix a combinar paraules per formar un sintagma que es comporta com una construcció fixa, amb significat específic, dins de l’oració·

La fraseologia consisteix a formar oracions que funciones com a construccions fixes amb un sentit específic.

Totes dues comparteixen dos fenòmens:

  • Són unitats fixades
  • No tenen un significat literal
Exemples: Locucions gramaticals, verbals, lèxiques i la fraseologia

3.3. L’habilitació

Recurs de formació de mots que consisteix a assignar una nova categoria gramamtical i un nou significat a una unitat ja existent.

  • Exemple: Seient/ Ver seure, designa on seiem

3.4. La truncació, les onomatopeies i la reduplicació
  • La truncació consisteix a modificar un mot existent escurçant-lo, però conservant-li les característiques gramaticals i el significat.
  • S’usa en la formació d’hipocorístics i en alguns compostos cultes. (Radiocasset).
  • També ús de sigles i acrònims
  • L’onomatopeia és un procés de formació de mots que consisteix a denominar un determinat concepte a partir de la reproducció d’un so o soroll estretament vinculat en aquest concepte. ( fer la viu-viu)
  • La reduplicació és un recurs que consisteix en la repetició d’un element d’un mot o de tot un mot sencer, és molt poc productiu en català. (pengim-penjam).

4. Els manlleusRecurs molt important de formació de mots és el préstec o manlleu.
El lèxic d’una llengua es distribueix en tres categories, segons el seu origen.
  • La base comuna i constitutiva de la llengua
  • Les restes de les llengües anteriors- Les aportacions posteriors